DIJOUS DE LA SETMANA XXXIV DURANT L'ANY / I


Lectura primera Dn 6,12-28
Déu ha enviat el seu àngel,
que ha tingut closa la boca dels lleons
Lectura de la profecia de Daniel
En aquell temps, els enemics de Daniel l'espiaven i el trobaren pregant i suplicant el seu Déu. Tot seguit anaren a trobar el rei Darius i li digueren: «No havíeu donat un decret prohibint, sota pena de ser llançat a la fossa dels lleons, que ningú, durant trenta dies, adrecés cap pregària a cap déu i a cap home, fora de vós?» El rei els respongué: «És cert. He donat aquest decret que, segons la llei dels medes i perses, és irrevocable». Aleshores li digueren: «Doncs, Daniel, un dels deportats de Judà, no fa cap cas de vós ni dels vostres decrets, i prega el seu Déu tres vegades el dia». Quan el rei sentí això, s'entristí molt i buscava la manera de salvar Daniel. Fins a posta de sol s'esforçà per alliberar-lo, però aquells homes miraren de parlar amb el rei i li digueren: «Sapigueu, oh rei, que, segons la llei dels medes i perses, tot decret promulgat pel rei és irrevocable». Finalment el rei ordenà que portessin Daniel i el tiressin a la fossa dels lleons. El rei li digué: «El Déu que tu veneres cada dia et salvarà». Després féu tancar l'entrada amb una pedra i la segellà amb el seu segell i els dels seus magnats, perquè ningú no pogués fer res per canviar la sort de Daniel.
El rei se'n tornà al palau i passà la nit en dejú. Perdé la son i no permeté que ningú li fes companyia. Es llevà a trenc d'alba, anà de pressa a la fossa dels lleons, cridà Daniel i li preguntà amb veu adolorida: «Daniel, servent del Déu viu, el Déu que tu veneres cada dia t'ha pogut salvar dels lleons?» Daniel li respongué: «Visca el rei per sempre! El meu Déu ha enviat el seu àngel, que ha tingut closa la boca dels lleons i no m'han fet cap mal. Davant d'ell jo no era culpable, i contra vós tampoc no havia faltat en res». El rei se n'alegrà moltíssim i ordenà que traguessin Daniel de la fossa. No tenia ni una esgarrinxada, perquè havia cregut en el seu Déu. Després el rei ordenà que portessin els homes que havien acusat Daniel i els tiressin a la fossa dels lleons amb les seves dones i els seus fills. No havien tocat a terra, que ja els lleons els arrabassaren i els trituraren els ossos.
Aleshores el rei Darius envià a tot arreu aquesta carta: «A tots els pobles, tribus i llengües que habiten per tota la terra. Us desitjo molta pau. He decretat que en tots els dominis del meu reialme tothom respecti i veneri el Déu de Daniel, que és el Déu viu, el Déu etern. La seva reialesa no decaurà, la seva sobirania no tindrà fi. Salva i allibera, obra senyals i prodigis al cel i a la terra, i ha salvat Daniel de les urpes dels lleons».

Salm responsorial Dn 3,68.69.70.71.72.73.74
Beneïu el Senyor, rosades i gebre.
R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu-lo, glaç i freds.
R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu el Senyor, neus i geleres.
R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu-lo, dies i nits.
R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu el Senyor, llum i tenebres.
R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu-lo, núvols i llamps.
R. Canteu-li lloances per sempre.

Que la terra beneeixi el Senyor,
que li canti lloances per sempre.
R. Canteu-li lloances per sempre.

Al·leluia Lc 21,28
Alceu el cap ben alt
perquè molt aviat sereu alliberats.

Evangeli Lc 21,20-28
Els pagans trepitjaran Jerusalem
fins que s'acabarà el temps que Déu els ha concedit
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan veureu que les legions envolten Jerusalem, sapigueu que ha arribat l'hora que la ciutat quedarà desolada. Els qui siguin a Judea, que fugin a les muntanyes, els qui siguin dintre la ciutat, que l'abandonin, i els qui es trobin als afores, que no entrin dintre les muralles. És el moment que Déu judicarà la ciutat i es complirà tot el que diuen les Escriptures. Ai de les dones que estant esperant un fill o criant-lo, perquè aquells dies caurà sobre el país una gran calamitat, una gran indignació de Déu contra aquest poble; uns moriran a cops d'espasa, d'altres seran enduts captius per totes les nacions, i des d'aquell moment, els pagans trepitjaran Jerusalem fins que s'acabarà el temps que Déu els ha concedit.
Després hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb l'ai al cor, esverades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l'alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l'estelada del cel trontollarà. Llavors veureu venir el Fill de l'home sobre un núvol, amb poder i amb majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats».