DIVENDRES DE LA SETMANA XXXIV DURANT L'ANY / I


Lectura primera Dn 7,2-14
Vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un fill d'home
Lectura de la profecia de Daniel
Jo, Daniel, vaig veure de nit aquesta visió: Els quatre vents del cel avalotaven la mar immensa, i en vaig veure sortir quatre bèsties monstruoses, cadascuna diferent de les altres. La primera semblava un lleó amb ales d'àguila. Vaig veure que li arrencaven les ales, la feien aixecar de terra, la feien posar dreta com un home sobre els dos peus i li donaven un cor i un enteniment humans. La seguí una altra bèstia semblant a un ós. S'aguantava sobre un sol costat, tenia entre les dents tres costelles i li digueren: «Vés, atipa't de carn». Després d'aquesta en sortí una semblant a un lleopard, amb quatre ales a l'esquena. A aquesta bèstia; que tenia quatre caps, li van donar la sobirania.
Després d'ella, tot mirant aquella visió de nit vaig veure sortir una quarta bèstia, terrible, espantosa, fortíssima. Tenia unes dents enormes d'acer i unes urpes de bronze. Devorava i triturava, i amb les seves potes trepitjava les sobralles. Era diferent de totes les que l'havien precedida. Tenia deu banyes, però mentre jo me les mirava, en vaig veure néixer una de petita. Per deixar-li lloc, li arrencaren tres de les primeres banyes. Aquesta nova banya tenia ulls d'home, i una boca que parlava amb una gran arrogància. Tot mirant la visió, vaig veure que posaven uns trons, i un vell venerable s'hi assegué. El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com la llana blanquejada. El tron on seia era de flames i les rodes de la seva carrossa eren de foc ardent. Davant d'ell naixia i corria un riu de foc. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal s'assegué i foren oberts els llibres. Sentint els crits arrogants de la banya, jo guaitava la bèstia, i vaig veure com la mataven i destrossaven la seva carronya i la tiraven al foc. Les altres bèsties van ser privades de la seva sobirania, però els van concedir encara un cert temps de vida.
Després, tot mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d'home, s'acostà al vell venerable, el presentaren davant d'ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.

Salm responsorial Dn 3,75.76.77.78.79.80.81
Beneïu el Senyor, muntanyes i turons.
R. Canteu-li lloances per sempre.

Vegetació de la terra, beneeix-lo.
R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu, fonts, el Senyor.
R Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu-lo, rius i mars.
R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu el Senyor, peixos i monstres marins.
R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu-lo, tots els ocells.
R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu el Senyor, feres i ramats.
R. Canteu-li lloances per sempre.

Al·leluia Lc 21,28
Alceu el cap ben alt,
perquè molt aviat sereu alliberats.

Evangeli Lc 21,29-33
Quan veureu tot això, sapigueu que el Regne de Déu és a prop
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús posà als seus deixebles aquesta comparació: «Mireu la figuera i els altres arbres: així que comencen a treure la brotada, sabeu que ja s'acosta l'estiu. Igualment quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que el Regne de Déu és a prop. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s'hagi complert tot. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran».