DIVENDRES DE LA SETMANA V DURANT L'ANY / II


Lectura primera 1R 11,29-32;12,19
El poble d'Israel se separà de la casa reial de David
Lectura del primer llibre dels Reis
En aquell temps, Jeroboam sortí de Jerusalem, i pel camí el va trobar el profeta Ahies, de Siló, que portava un mantell nou. Tots dos estaven sols a ple camp. Ahies agafà el mantell nou que duia, l'esquinçà en dotze trossos i digué a Jeroboam: «Pren-ne deu, perquè el Senyor, Déu d'Israel, diu això: Esquinçaré el reialme de Salomó i te'n donaré deu tribus. A ell, n'hi deixaré una, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo vaig escollir d'entre totes les tribus d'Israel». Així el poble d'Israel se separà de la casa reial de David fins al dia d'avui.

Salm responsorial 80,10-11ab.12-13.14-15 (R.: cf. 11a i 9a)
No tinguis déus estrangers,
no adoris els déus dels pagans.
Jo sóc el Senyor, el teu Déu,
que t'he tret de la terra d'Egipte.

R. Jo sóc el Senyor, el teu Déu;
escolta el que jo et mano.

Però el meu poble no escolta la meva veu,
Israel no vol fer cas de mi;
i els abandono al seu cor obstinat,
al grat dels seus capricis. R.

Tant de bo que el meu poble d'Israel
m'escoltés i seguís els meus camins.
En un instant serien vençuts els enemics,
giraria la mà contra els qui l'oprimeixen. R.

Al·leluia Cf. Fets 16,14b
Obriu, Senyor, el nostre cor
perquè escoltem atentament
les paraules del vostre Fill.

Evangeli Mc 7,31-37
Fa que hi sentin els sords i que els muts parlin
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n'anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre't». A l'instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se'n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».