DILLUNS DE LA SETMANA XVIII DURANT L'ANY / II


Lectura primera Jr 28,1-17
Hananies, el Senyor no t'ha pas enviat,
i estàs portant aquest poble a confiar en la mentida
Lectura del llibre de Jeremies
Al principi del regnat de Sedequies, rei de Judà, el cinquè mes de l'any quart, el profeta Hananies, fill d'Azur, de Gabaon, digué a Jeremies en el temple del Senyor, en presència dels sacerdots i de tot el poble: «Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: He trencat el jou del rei de Babilònia: dintre de dos anys, faré tornar aquí tots els objectes del temple del Senyor que Nabucodonosor, rei de Babilònia, s'endugué a Babilònia. Tornarà també Jeconies, fill de Joaquim, rei de Judà, i tots els de Judà deportats a Babilònia, diu l'oracle del Senyor. Així trencaré el jou del rei de Babilònia». El profeta Jeremies, en presència dels sacerdots i de tot el poble que es trobava en el temple del Senyor, li digué: «Amén! Déu ho faci! Que el Senyor compleixi les paraules que acabes de profetitzar i faci tornar de Babilònia els objectes del temple del Senyor i tots els deportats! Però escolta el que ara us diré, a tu i a tot el poble: Des de sempre, els profetes que ens han precedit a tu i a mi han anunciat guerres, fam i pestes a molts països i a grans reialmes. Si un profeta anuncia la pau i el benestar, només quan es compleix la seva paraula es veu que l'havia enviat el Senyor». Aleshores Hananies agafà el jou que Jeremies portava al coll, el trencà, i digué davant de tot el poble: «Això diu el Senyor: Així mateix dintre dos anys jo trencaré el jou del rei Nabucodonosor, que totes les nacions porten al coll». I el profeta Jeremies se n'anà.
Després que el profeta Hananies hagué fet això, el Senyor va fer sentir la seva paraula el profeta Jeremies i li digué: «Vés a trobar Hananies i digues-li: Això diu el Senyor: Tu has trencat el jou de fusta, però jo n'he fet un altre d'acer. Perquè el Senyor de l'univers, Déu d'Israel, diu això: El jou que ara poso al coll de totes aquestes nacions és un jou d'acer, perquè se sotmetin a Nabucodonosor, rei de Babilònia. Tots se li sotmetran. Li he donat fins i tot els animals salvatges». Després el profeta Jeremies digué encara al profeta Hananies: «Escolta, Hananies: El Senyor no t'ha pas enviat, i estàs portant aquest poble a confiar en la mentida. Per això diu el Senyor: T'envio fora d'aquesta terra: aquest any mateix moriràs, perquè estàs dient a tothom que abandonin el Senyor». I aquell any mateix, el setè mes, morí el profeta Hananies.

Salm responsorial 118,29.43.79.80.95.102 (R.: 68b)
Aparteu-me dels falsos camins,
doneu-me, Senyor, la vostra llei.

R. Feu, Senyor, que aprengui els vostres decrets.

No em tragueu dels llavis
la promesa que no enganya:
confio en el vostre judici. R.

Es posaran a favor meu el fidels,
els qui coneixen el vostre pacte. R.

Si guardo plenament els vostres decrets,
no quedaré confós. R.

Els injustos esperen l'ocasió de perdre'm,
i jo miro d'entendre el vostre pacte. R.

No he defugit les vostres decisions,
vós me les heu ensenyades. R.

Al·leluia Mt 4,4b
L'home no viu només de pa;
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.

Evangeli Mt 14,13-21
Alçà els ulls al cel, digué la benedicció,
donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista, se n'anà amb una barca cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el van seguir a peu des dels pobles. Quan desembarcà veié una gran gentada, se'n compadí i curava els seus malalts.
Els deixebles, veient que es feia tard, anaren a dir-li: «Som en un indret despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiadeu la gent. Que se'n vagin als poblets a comprar-se menjar». Jesús els respongué: «No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells li diuen: «Aquí només tenim cinc pans i dos peixos». Jesús respongué: «Porteu-me'ls». Llavors ordenà que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves plens de les sobres. Els qui n'havien menjat eren tots plegats uns cinc mil homes, sense comptar-hi les dones i la mainada.

O bé, principalment l'any A, quan aquest evangeli s'ha llegit el diumenge anterior:

Evangeli Mt 14,22-36
Maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquells dies, quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol.
La barca ja s'havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d'avançar, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l'aigua. Quan els deixebles el veieren, s'esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que sóc jo». Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua». Jesús contestà: «Ja pots venir». Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s'acovardí i començà d'enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me». A l'instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?» I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu».
Feta la travessia del llac, tocaren terra a Genesaret. Els homes d'aquell indret el reconegueren i ho feren saber a tota la contrada. La gent li portà tots els malalts i li pregaven que els deixés tocar tan sols la borla del seu mantell. Tots els qui el van tocar es van posar bons.