DILLUNS DE LA SETMANA XVII DURANT L'ANY / II


Lectura primera Jr 13,1-11
Aquest poble tindrà una fi semblant a la d'aquesta faixa,
que ja no és bona per a res
Lectura del llibre de Jeremies
El Senyor em digué: «Ves a comprar-te una faixa de lli i posa-te-la, sense haver-la ni rentada». Jo, tal com el Senyor m'havia dit, em vaig comprar aquesta faixa i me la vaig posar. El Senyor em tornà a fer sentir la seva paraula i em digué: «Treu-te la faixa nova que vas comprar, ves al riu Eufrat i enterra-la allà, dintre una escletxa de roca». Jo hi vaig anar i la vaig colgar vora el riu, tal com el Senyor m'havia manat. Al cap de molt temps el Senyor em digué: «Torna a l'Eufrat i ves a recollir la faixa que et vaig manar d'enterrar-hi». Hi vaig tornar, vaig desenterrar la faixa i la vaig trobar tan podrida que no servia per a res.
Llavors, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Això diu el Senyor: D'aquesta manera posaré fi a la gran arrogància de Judà i de Jerusalem. Aquest mal poble, que no vol escoltar les meves paraules, que té el cor obstinat i segueix d'altres déus, els dona culte i els adora, tindrà una fi semblant a la d'aquesta faixa, que ja no és bona per a res. Jo m'havia fet meva tota la casa d'Israel i de Judà, com la faixa, que s'adapta estretament a la cintura del qui la porta, diu l'oracle del Senyor. Jo volia que fos el meu poble, honra i bona fama del meu nom, com un vestit de festa; però ells no m'han escoltat».

Salm responsorial Dt 32,18-19.20.21 (R.: 18a)
T'oblides de la Roca que et va fer néixer,
no fas cas de Déu que et va infantar.
En veure això el Senyor se'n va cansar,
disgustat dels seus fills i filles.

R. T'oblides de la Roca que et va fer néixer.

El Senyor pensava: «M'amagaré d'ells,
i veurem quina serà la seva fi;
perquè son una gent pervertida,
uns fills que no són de fiar». R.

«Ells m'han engelosit adorant falsos déus,
m'han disgustat venerant el no-res;
i també jo, per engelosir-los,
em valdré d'una nació que no es nació,
em valdré, per disgustar-los,
d'un poble que no té enteniment».

Al·leluia Jm 1,18
El Pare ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat
ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit
de tot el que ha creat.

Evangeli Mt 13,31-35
El gra de mostassa arriba a ser com un arbre,
tant que els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús proposà encara a la gent una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més petita de les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant que els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques».
Els digué també una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat». Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món».