DISSABTE DE LA SETMANA XVI DURANT L'ANY / II


Lectura primera Jr 7,1-11
Que el teniu per una cova de lladres,
aquest temple que porta el meu nom?
Lectura del llibre de Jeremies
Paraula que el Senyor va fer sentir a Jeremies. Li digué: «Estigue't en una entrada del temple i fes-hi aquesta crida: Escolteu la paraula del Senyor, tots els de Judà que entreu per aquestes portes per adorar-lo! Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Porteu-vos com cal, si voleu que jo resideixi amb vosaltres en aquest lloc. No us cregueu segurs repetint aquestes paraules buides: "Ah, el temple del Senyor, el temple, el temple del Senyor!" Si vosaltres realment us porteu bé, si us feu justícia de debò els uns als altres, si no maltracteu els forasters, els orfes i les viudes, si no taqueu aquest lloc amb sang innocent i no seguiu altres déus que serien la vostra perdició, jo us faré viure en aquest lloc, en el país que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempre. Però vosaltres us creieu segurs només perquè repetiu unes paraules buides, que no us serveixen de res. Robeu, mateu, cometeu adulteri, jureu en fals, cremeu perfums a Baal, seguiu d'altres déus, que mai no havíeu conegut, i després veniu a presentar-vos davant meu en aquest temple que porta el meu nom. Us penseu que amb això esteu salvats i que podreu continuar cometent tranquil·lament totes aquestes barbaritats? Que el teniu per una cova de lladres, aquest temple que porta el meu nom? Sapigueu que m'adono de tot, diu l'oracle del Senyor».

Salm responsorial 83,3.4.5-6.11 (R.: 2)
Tot jo sospiro i em deleixo
pels atris del Senyor.
Ple de goig, i amb tot el cor,
aclamo el Déu que m'és vida.

R. Que n'és, d'amable, el vostre temple,
Senyor de l'univers.

Fins l'ocell hi ha trobat casa,
l'oreneta s'hi fa un niu
on posar la fillada,
prop dels vostres altars,
Senyor de l'univers,
rei meu i Déu meu. R.

Feliç el qui viu a casa vostra
lloant-vos cada dia.
Feliços els qui s'acullen als vostres murs:
emprenen amb amor el camí. R.

M'estimo més un dia als vostres atris
que mil a casa meva;
quedar-me al portal de la casa del meu Déu,
més que viure amb els injustos. R.

Al·leluia Jm 1,21bc
Acolliu serenament la paraula plantada en vosaltres:
aquesta paraula té el poder de salvar-vos.

Evangeli Mt 13,24-30
Deixeu que creixin junts fins a l'hora de la sega
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús proposà a la gent aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat, i se n'anà. Quan el sembrat hagué crescut i s'espigà, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren: "No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és, doncs, que hi ha jull?" Ell els respongué: "Això ho ha fet algú que em vol mal". Els mossos li digueren: "Voleu que anem a collir-lo?" Ell els diu: "No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrancaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l'hora de la sega i llavors diré als segadors: Colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner"».