DILLUNS DE LA SETMANA XIV DURANT L'ANY / II


Lectura primera Os 2,16.17b-18.21-22
Et faré per sempre la meva esposa
Lectura de la profecia d'Osees
Això diu el Senyor: «Jo la convenceré i la conduiré al desert i li parlaré amorosament. Allà em correspondrà com quan era jove, quan sortí del país d'Egipte. Aquell dia, diu l'oracle del Senyor, em diràs "El-meu-marit" i no "El-meu-Baal". Et faré per sempre la meva esposa i seré per a tu un espòs bo, fidel, amorós, compassiu. Seré per a tu un espòs veritable, i tu coneixeràs el Senyor».

Salm responsorial 144,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 8a)
Us beneiré dia rere dia,
lloaré per sempre el vostre nom.
El Senyor és gran. No us canseu de lloar-lo,
que la seva grandesa no té límits.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Una generació anuncia a l'altra el que vós heu fet,
li fa la lloança de les vostres proeses.
Ens fan saber la glòria del Senyor,
i jo celebro els seus prodigis. R.

Ells ens parlen de gestes temibles,
i jo conto les grandeses del Senyor;
recorden que és immensa la seva bondat
i aclamen els seus favors. R.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l'amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement
tot el que ell ha creat. R.

Al·leluia 2Tm 1,10
Jesucrist, el nostre salvador,
ha desposseït la mort del poder que tenia
i, amb la Bona Nova de l'evangeli,
ha fet resplendir la llum de la vida.

Evangeli Mt 9,18-26
La meva filla s'acaba de morir,
però veniu i tornarà a la vida
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, mentre Jesús parlava, vingué un home important, que es prosternà i li digué: «La meva filla s'acaba de morir, però veniu a imposar-li la mà i tornarà a la vida». Jesús el seguí, acompanyat dels seus deixebles. Mentrestant, una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys se li acostà per darrere i li tocà la borla del mantell, perquè pensava: «Encara que li toqui només el mantell, ja em posaré bona». Jesús es girà i, en veure-la, li digué: «Confiança, filla: la teva fe t'ha salvat». I des d'aquell moment es posà bona.
Quan Jesús arribà a casa d'aquell home important i veié l'aldarull de la gent i els qui tocaven els flabiols, els deia: «Aneu-vos-en: la noia no és morta, sinó que dorm». Però ells se'n reien. Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, donà la mà a la noia i ella es va aixecar. I la notícia d'aquell fet s'escampà per tota la regió.