DIJOUS DE LA SETMANA XIX DURANT L'ANY / II


Lectura primera Ez 12,1-12
De dia, en presència del poble,
vés-te'n com un deportat
Lectura de la profecia d'Ezequiel
El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Fill d'home, tu vius enmig d'un poble rebel: tenen ulls fets per a veure-hi, però no hi veuen, orelles fetes per a escoltar, però no escolten, perquè són un poble rebel. Prepara els farcells com per anar-te'n deportat, i de dia, en presència del poble, vés-te'n de casa teva en un altre lloc, com un deportat. Potser encara hi veuran, ni que siguin un poble rebel. Durant el dia, en presència d'ells, treu fora de casa els farcells, i al capvespre, també en presència d'ells, vés-te'n de casa com se'n va un deportat: obre un forat a la paret, surt de casa per aquell forat, carrega't el farcell a l'esquena en presència d'ells i vés-te'n a les fosques amb la cara tapada, sense veure el país. Vull que això sigui un avís per al poble d'Israel».
Jo vaig complir el manament rebut: De dia vaig treure fora de casa els farcells, al capvespre vaig obrir un forat a la paret, i me'n vaig anar a les fosques amb els farcells a l'esquena, en presència d'ells. L'endemà al matí el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Fill d'home, oi que el poble d'Israel, el poble rebel, t'ha preguntat què feies? Respon-li: Això diu el Senyor: Aquesta escena representava el rei de Jerusalem i tots els israelites que habiten a la ciutat. Digue'ls: Era un avís: això que jo he fet és el que faran amb vosaltres: sereu enduts captius i sereu deportats. El rei es carregarà els farcells a l'esquena, sortirà a les fosques per un forat que haurà fet a la muralla, per no veure el país i perquè ningú no el vegi».

Salm responsorial 77,56-57.58-59.61-62 (R.: cf. 7c)
Posaren Déu a prova, es rebel·laren,
no van guardar l'aliança de l'Altíssim,
l'abandonaren igual que els seus pares,
desviant-se com sagetes mal tirades.

R. No oblideu les obres de Déu.

L'irritaven als santuaris,
l'engelosien amb els seus ídols.
Déu s'indignà quan ho veié,
i repudià el poble d'Israel. R.

I deixà l'arca de la seva glòria
captiva en mans de l'enemic.
Indignat contra la seva heretat,
abandonà el poble a mercè de l'espasa. R.

Al·leluia Salm 118,135
Deixeu-me veure la claror de la vostra mirada,
feu que el vostre servent aprengui els decrets.

Evangeli Mt 18,21-19,1
No et dic que perdonis set vegades,
sinó setanta vegades set
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m'haurà fet? Set vegades?».
Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupaven els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres que li devia deu mil milions. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: «Tingueu paciència i us ho pagaré tot». Llavors el rei se'n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute.
Quan sortia, trobà un del seus col·legues que li devia uns quants diners, l'agafà i l'escanyava dient-li: «Paga'm tot el que em deus». L'altre se li llançà als peus i li suplicava: «Tingues paciència i ja t'ho pagaré». Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n'entristiren molt i anaren a informar al rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: «Que n'ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t'havies de compadir del teu col·lega, com jo m'havia compadit de tu?» Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute. Això farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà».
Quan Jesús acabà de dir aquestes paraules, es retirà de Galilea i se n'anà a la regió de Judea, a l'altra banda del Jordà.