DIVENDRES DE LA SETMANA XX DURANT L'ANY / II


Lectura primera Ez 37,1-14
Ossos descarnats, escolteu la paraula del Senyor:
Obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, poble d'Israel
Lectura de la profecia d'Ezequiel
En aquells dies, la mà del Senyor es posà sobre mi, em feu sortir fora, portat per l'Esperit del Senyor, i em deixà al mig de la plana, que era plena d'ossos. Em va fer passar per tot arreu on eren, donant voltes i més voltes: n'hi havia moltíssims per tota la plana, i es veien del tot descarnats. Llavors em digué: «Què et sembla, fill d'home: reviuran aquests ossos?» Jo li vaig respondre: «Senyor, Déu meu, només vós ho sabeu». Ell em digué: «Profetitza sobre aquests ossos i digue'ls: Ossos descarnats, escolteu la paraula del Senyor. Això diu el Senyor Déu a aquests ossos: Faré entrar dins vostre l'esperit, i recobrareu la vida. Us cobriré amb tendons, faré créixer la carn damunt vostre, us revestiré de pell, us infondré el meu esperit, i recobrareu la vida. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor».
Jo vaig profetitzar tal com ell m'ho havia manat i, tan bon punt vaig començar a fer-ho, se sentí un enrenou: els ossos s'acostaren l'un a l'altre i vaig veure que es cobrien amb tendons, els creixia la carn, es revestiren de pell pel damunt, però no respiraven. Llavors em digué: «Profetitza a l'esperit, profetitza, fill d'home, digues a l'esperit. Això diu el Senyor Déu: Vine dels quatre vents, esperit, alena sobre aquests morts perquè recobrin la vida». Jo vaig profetitzar tal com m'havia manat, els entrà dins l'esperit, recobraren la vida i s'aixecaren drets sobre els peus. Formaven una multitud molt, però molt gran.
I em digué: «Fill d'home, aquests ossos són tot el poble d'Israel. Ells diuen: "Els nostres ossos ja són descarnats, hem perdut l'esperança, per a nosaltres tot s'ha acabat". Per això profetitza i digue'ls: Això diu el Senyor Déu: Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré entrar en el territori d'Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo sóc el Senyor. Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert». Això diu el Senyor Déu.

Salm responsorial 106,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 1)
Que parlin els que el Senyor ha redimit,
que ha rescatat del poder dels tirans
i els ha aplegat de tots els països,
de llevant i de ponent,
del nord i del migdia.

R. Enaltiu el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.

Vagaven pel desert, en plena solitud,
no trobaven cap camí de ciutat habitada,
patien fam i set,
i els flaquejaven les forces. R.

En les seves penes van cridar el Senyor,
i els salvà d'aquell perill:
els guià per una pista segura,
fins arribar a un lloc habitat. R.

Que reconeguin els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels homes:
donà beure a l'assedegat
i sacià de menjar el famolenc. R.

Al·leluia Salm 24,4b.5a
Déu meu, feu que aprengui els vostres camins,
guieu-me en la vostra veritat.

Evangeli Mt 22,34-40
Estima el Senyor, el teu Déu,
i estima els altres com a tu mateix
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, quan els fariseus s'assabentaren que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d'ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d'aquests dos».