DIMECRES DE LA SETMANA XIX DURANT L'ANY / II


Lectura primera Ez 9,1-7;10,18-22
Marca al front amb una creu els qui es planyen
de les accions detestables comeses a Jerusalem
Lectura de la profecia d'Ezequiel
El Senyor em cridà amb tota la força: «Ha arribat l'hora de castigar la ciutat. Ja tenen a les mans les armes per devastar-la». Aleshores vaig veure sis homes que venien de la porta de dalt, la que dóna al nord, cadascun amb una alabarda a la mà. Enmig d'ells venia un home vestit de lli que portava a la cintura els estris d'escrivent. S'aturaren al costat de l'altar de bronze. La glòria del Déu d'Israel s'aixecà de sobre els querubins, on reposava, s'avançà fins al llindar del santuari i cridà a l'home vestit de lli que portava a la cintura els estris d'escrivent: «Passa d'una banda a l'altra de la ciutat de Jerusalem i marca al front amb una creu els homes que es planyen i es dolen de totes les accions detestables que s'hi cometen». Després vaig sentir que deia als altres: «Passeu darrera d'ell per la ciutat i castigueu sense compassió, sense perdonar ningú: mateu vells, joves i noies, dones i criatures, però no en toqueu cap dels qui porten la creu al front. Comenceu des del meu santuari». Començaren, doncs, pels vells que hi havia davant el santuari. I els digué: «Profaneu el santuari, ompliu els atris de víctimes, sortiu». I sortiren a matar per la ciutat.
Després d'això la glòria del Senyor sortí del llindar del santuari i es posà sobre els querubins. Ells desplegaren les ales, es posaren en marxa i vaig veure com s'aixecaven de terra juntament amb les rodes. S'aturaren a l'entrada de la porta oriental del temple del Senyor. La glòria del Déu d'Israel anava damunt d'ells. Eren els vivents que jo havia vist sota el Déu d'Israel vora el riu Cobar. Sabia que eren querubins. Cadascun tenia quatre cares i quatre ales, i tenien com unes mans humanes sota les ales. Les figures de les seves cares eren les que jo havia vist vora el riu Cobar. Podien anar en totes direccions mirant sempre endavant.

Salm responsorial 112,1-2.3-4.5-6 (R.: 4b)
Servents del Senyor, lloeu-lo,
lloeu el nom del Senyor.
Sigui beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles.

R. La glòria del Senyor s'eleva més enllà del cel.

O bé:
Al·leluia.

Des de la sortida fins a la posta del sol
lloeu el nom del Senyor.
El Senyor és excels als ulls de tots els pobles,
la seva glòria s'eleva més enllà del cel. R.

Qui és com el Senyor, el nostre Déu?
Té molt amunt el seu tron,
i des d'allí s'inclina
per veure el cel i la terra. R.

Al·leluia 2C 5,19
Déu, en Crist,
reconciliava el món amb ell mateix,
i a nosaltres ens ha encomanat
el missatge de la reconciliació.

Evangeli Mt 18,15-20
Si fa cas de tu, t'hauràs guanyat el germà
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si el teu germà peca, vés a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te'n fa cas, t'hauràs guanyat el germà. Si no te'n fa cas, crida'n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis. Si tampoc no feia cas d'ells, parla'n a la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas, considera'l com si fos un pagà o un publicà.
Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra quedarà deslligat al cel. Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra s'avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc enmig d'ells».