DIMARTS DE LA SETMANA V DURANT L'ANY / I


Lectura primera Gn 1,20-2,4a
Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres
Lectura de llibre del Gènesi
Déu digué: «Que les aigües produeixin éssers vius que hi nedin, i animals alats que volin sobre la terra, ran del firmament del cel». I va ser així. Déu creà els grans monstres marins, éssers vius de tota mena que neden dins de l'aigua i totes les menes de bestioles alades. Déu ho veié, i era bo. Llavors Déu els beneí dient-los: «Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els ocells i les bestioles alades es multipliquin a la terra». Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia. Déu digué: «Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d'animals domèstics i feréstecs». I va ser així. Déu va fer tota mena d'animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu ho veié, i era bo.
Déu digué també: «Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que tingui sotmesos els peixos del mar, els ocells i els animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra». Déu creà l'home a la seva imatge, el creà a imatge de Déu; creà l'home i la dona. Déu els beneí dient-los: «Sigueu fecunds, multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; tingueu sotmesos els peixos del mar, els ocells del cel i tots els animals que s'arrosseguen per terra». Déu digué encara: «Us dono totes les herbes que granen per tota la terra, i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor; seran el vostre aliment. I a tots els animals feréstecs, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s'arrosseguen per terra, a tots els éssers vius, els dono l'herba verda per aliment». I va ser així. Déu veié tot el que havia fet, i era bo de debò. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.
Així quedaren acabats el cel i la terra amb tots els estols que s'hi mouen. Déu acabà la seva obra al setè dia, i al dia setè reposà de tota l'obra que havia fet. Déu beneí el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de l'obra de la creació. Així foren els orígens del cel i de la terra quan Déu els creà.

Salm responsorial 8,4-5.6-7.8-9 (R.: 2a)
Quan miro el cel que han creat les mans vostres,
la lluna i els estels que hi heu posat.
Jo dic: Què és l'home, perquè us en recordeu,
què és un mortal,
perquè li doneu autoritat?

R. Senyor, sobirà nostre,
que n'és, de gloriós,
el vostre nom per tota la terra!

Gairebé l'heu igualat als àngels,
l'heu coronat de glòria i de prestigi,
l'heu fet rei de les coses que heu creat,
tot ho heu posat sota els seus peus. R.

Ramades de bous i ovelles,
fins i tot els animals de la selva,
l'ocell que vola i els peixos del mar,
i tot el que segueix els camins dels oceans. R.

Al·leluia Salm 118,36a.29b
Déu meu, inclineu el meu cor al vostre pacte,
doneu-me la vostra Llei.

Evangeli Mc 7,1-13
Us desfeu dels manaments de Déu en nom de la vostra tradició
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s'adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment i quan tornen del mercat no mengen, sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l'aigua vasos i gerros i atuells d'aram.
Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?» Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l'Escriptura: "Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans". Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions del homes». I els deia encara: «Bé en sabeu prou, de desfer-vos dels manaments de Déu en nom de la vostra tradició! Moisès havia dit: "Honra el pare i la mare". I també: "Els qui maleeixin el pare o la mare seran condemnats a mort". Però vosaltres, quan algú diu al pare o a la mare: "Consagro a Déu els meus béns que vosaltres teniu dret a usar en profit vostre", ja no li permeteu de fer-ne res a favor del pare o de la mare. Així, en nom de la tradició que us transmeteu els uns als altres, traieu tot valor a la paraula de Déu. I de coses per l'estil, en feu moltes».