DIVENDRES DE LA SETMANA XXXIV DURANT L'ANY / II


Lectura primera Ap 20,1-4.11-21,2
Els morts eren jutjats segons les seves obres.
Vaig veure baixar del cel la nova Jerusalem
Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure baixar del cel un àngel, amb la clau de l'abisme infernal i una gran cadena a les mans. L'àngel agafà el Drac, la Serp Antiga, l'anomenat Diable i Satanàs, l'encadenà per mil anys i el llançà a l'abisme infernal, on el tancà amb pany i clau i segellà la porta perquè durant mil anys no enganyi més els pobles. Passats mil anys, ha de ser deslligat per poc temps. Després vaig veure uns setials, on es van asseure tots aquells a qui Déu donà el poder de judicar. Els qui havien estat decapitats perquè havien donat testimoni de Jesucrist i anunciat la paraula de Déu, i tots els qui s'havien negat a adorar la Bèstia i la seva imatge, o a prendre el seu encuny al front o a les mans, van tornar a la vida i van regnar amb el Crist durant mil anys.
I vaig veure un gran setial blanc, i Déu que hi seia. La terra i el cel desaparegueren de la seva presència, i no quedà lloc per a ells. Després vaig veure els morts, tant els poderosos com els febles, drets davant el setial, i foren oberts uns llibres. Un dels llibres oberts era el de la Vida. Els morts eren jutjats segons les seves obres, tal com es trobaven escrites en els llibres. La mar donà els seus morts, i també els donaren la Mort i el seu reialme, i tots van ser jutjats segons les seves obres. Finalment la Mort i el seu reialme van ser llançats a l'estany de foc, que és la segona mort. Tots els qui no eren escrits al llibre de la Vida eren llançats a l'estany de foc.
Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d'abans havien desaparegut i de mar ja no n'hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s'engalana per al seu espòs.

Salm responsorial 83,3.4.5-6 (R.: cf. Ap 21,3b)
Tot jo sospiro i em deleixo
pels atris del Senyor.
Ple de goig, i amb tot el cor,
aclamo el Déu que m'és vida.

R. Aquí Déu es trobarà amb els homes.

Fins l'ocell hi ha trobat casa,
l'oreneta s'hi fa un niu
on posar la fillada,
prop dels vostres altars,
Senyor de l'univers,
rei meu i Déu meu. R.

Feliç el qui viu a casa vostra
lloant-vos cada dia.
Feliços els qui s'acullen als vostres murs;
emprenen amb amor el camí. R.

Al·leluia Lc 21,28
Alceu el cap ben alt,
perquè molt aviat sereu alliberats

Evangeli Lc 21,29-33
Quan veureu tot això,
sapigueu que el Regne de Déu és a prop
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús posà als seus deixebles aquesta comparació: «Mireu la figuera i els altres arbres: així que comencen a treure la brotada, sabeu que ja s'acosta l'estiu. Igualment quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que el Regne de Déu és a prop. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s'hagi complert tot. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran».