DIMECRES DE LA SETMANA XIII DURANT L'ANY / I


Lectura primera Gn 21,5.8-20
No pot ser que el fill d'una esclava comparteixi l'herència amb el meu fill Isaac
Lectura del llibre del Gènesi
Abraham tenia cent anys quan li va néixer el fill Isaac. El noi anava creixent: quan va ser deslletat, Abraham ho celebrà amb un gran convit. Sara veié que el fill que l'egípcia Hagar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac, i digué a Abraham: «Has de treure de casa l'esclava i el seu fill: no pot ser que el fill d'una esclava comparteixi l'herència amb el meu fill Isaac». L'exigència de Sara desagradà molt a Abraham, que s'estimava el fill, però Déu li digué: «Ni que estimis el noi i l'esclava, no et sàpiga greu de fer el que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom vindrà d'Isaac. Però, del fill de l'esclava, com que és fill teu, també en faré un gran poble».
Abraham es llevà de bon matí, donà pans i un bot d'aigua a Hagar, li posà el nen a l'espatlla i la va acomiadar. Ella se'n va anar errant pel desert de Beer-Sabé. Quan l'aigua que duia s'acabà, deixà el noi sota unes mates i se n'anà un tros lluny, a la distància d'un tret d'arc, per no veure morir el noi; allà s'assegué plorant i sanglotant. Déu escoltà el plor del noi, i un àngel de Déu cridà Hagar des del cel i li digué: «Què tens, Hagar? No tinguis por, que Déu ha sentit com el noi plorava. Vés, pren-lo i sigues valenta, que jo en faré un gran poble». Llavors Déu li obrí els ulls i veié un pou. Ella hi anà, omplí el bot i donà beure al noi. Déu afavoria el noi, que es va anar fent gran. Vivia al desert i era un bon arquer.

Salm responsorial 33,7-8.10-11.12-13 (R.: 7a)
Quan els pobres invoquen el Senyor,
ell els escolta i els salva del perill.
Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels, per protegir-los.

R. Quan els pobres invoquen el Senyor,
ell els escolta.

Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo, i no us mancarà res.
Els rics s'empobriran, passaran fam,
però als qui busquen el Senyor
no els faltarà cap bé. R.

Veniu, fills meus, escolteu-me;
us ensenyaré com heu de venerar el Senyor.
Qui és l'home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar? R.

Al·leluia Jm 1,18
El Pare ha decidit lliurement
que la proclamació de la veritat
ens fes néixer a la vida,
perquè fóssim com un primer fruit
de tot el que ha creat.

Evangeli Mt 8,28-34
Heu vingut per turmentar els dimonis abans d'hora?
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús arribà a l'altra banda del llac, al país dels gadarencs. Des de les coves sepulcrals on vivien, vingueren a trobar-lo dos endimoniats, tan furiosos, que ningú no s'aventurava a passar per aquell camí. Els dos endimoniats cridaven: «Per què us fiqueu amb nosaltres, Fill de Déu? Heu vingut aquí per turmentar-nos abans d'hora?» Un tros lluny hi pasturava un gran ramat de porcs: els dimonis demanaven a Jesús que si els treia els enviés en aquell ramat. Jesús els digué: «Aneu-hi». Els dimonis, així que sortiren dels dos homes, anaren cap als porcs i tot el ramat es precipità muntanya avall fins al llac, on van morir. Els porquers fugiren i anaren al poble, a portar la nova del que els havia passat i del cas dels endimoniats. Tota la gent del poble anà a trobar Jesús i el pregaren que abandonés el seu territori.