DILLUNS DE LA SETMANA XXXI DURANT L'ANY / I


Lectura primera Rm 11,29-36
Déu ha deixat els uns i els altres captius de la desobediència,
per compadir-se finalment de tots
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, quan Déu ha concedit a algú els seus favors i l'ha cridat, no es fa mai enrere. Vosaltres, en altre temps, no éreu obedients a Déu, però ara que ells l'han desobeït, Déu s'ha compadit de vosaltres; igualment Déu es vol compadir d'ells, que ara, mentre es compadia de vosaltres, no li han estat obedients. Déu ha deixat els uns i els altres captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots.
Quina profunditat i riquesa en la saviesa i en el coneixement de Déu! Que en són, d'incomprensibles, els seus judicis i, d'impenetrables, els seus camins! Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui l'ha assessorat com a conseller? Qui s'ha avançat mai a donar-li res perquè li ho pugui recompensar? Tot ve d'ell, passa per ell i s'encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre, amén.

Salm responsorial 68,30-31.33-34.36-37 (R.: 14c)
Jo, Déu meu, soc un pobre sofrent.
Que el vostre ajut em defensi.
Els meus càntics lloaran el nom de Déu,
reconeixeran la grandesa del Senyor.

R. Escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant.

Se n'alegraran els humils quan ho vegin,
els qui busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida».
El Senyor escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus captius. R.

Déu salvarà Sió,
reconstruirà les viles de Judà;
hi habitaran els servents del Senyor,
ells i els seus fills les posseiran,
hi viuran els qui estimen el nom de Déu. R.

Al·leluia Jo 8,31b-32
Si us manteniu ferms en el que jo us dic,
sereu de debò deixebles meus,
i coneixereu la veritat, diu el Senyor.

Evangeli Lc 14,12-14
Quan facis una festa, no hi cridis els teus amics;
més aviat convida-hi pobres i invàlids
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué a aquell home principal dels fariseus que l'havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidarien, i ja tindries la recompensa. Més aviat, quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t'ho, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitaran els justos».