DILLUNS DE LA SETMANA XXXIII DURANT L'ANY / I


Lectura primera 1M 1,10-15.41-43.54-57.62-64
El poble d'Israel visqué sota el terror
Lectura del primer llibre dels Macabeus
En aquells dies, dels successors d'Alexandre, rei de Macedònia, en sortí un rebrot pervers, Antíoc Epifanés, fill del rei Antíoc, educat a Roma com a ostatge. Va ser rei des de l'any cent trenta-set de l'era dels grecs. Per aquells mateixos dies sortí del poble d'Israel un grup d'homes infidels que convencia molta gent. Deien a tothom: «Convé que fem tractes amb els pobles veïns: d'ençà que ens n'hem separat, les coses no ens van gens bé». Molts trobaren bona aquesta proposta, i sense pensar-s'hi més alguns del poble anaren a parlar-ne amb el rei. El rei els donà totes les facultats per a posar en vigor els costums i el dret dels pagans. Ells construïren a Jerusalem un camp d'esports a l'estil dels pagans, es feren dissimular la circumcisió, apostataren de l'aliança de Déu, s'emparentaren amb els pagans i es vengueren a la maldat.
El rei Antíoc decretà que tot el seu reialme havia de formar un poble unificat, i cada regió havia d'abandonar els seus propis costums. Pertot arreu ho van acceptar, tal com el rei ho havia ordenat, i molts del poble d'Israel s'avingueren també a practicar el culte que el rei els imposava: oferiren sacrificis als ídols i violaven el repòs del dissabte.
L'any cent quaranta-cinc de l'era dels grecs, el dia quinze de mes de Casleu, el rei va fer posar l'abominació de la desolació a l'altar dels sacrificis. Per totes les poblacions de Judà instal·laren altars en els portals de les cases i en les places, per oferir l'encens. Tots els llibres de la Llei que trobaven, els esquinçaven i els tiraven al foc. El decret del rei condemnava a mort tothom qui guardés a casa un exemplar del llibre de l'Aliança o que volgués complir la Llei de Déu. N'hi hagué molts, però, del poble d'Israel que es mantingueren ferms i es resistiren a menjar els aliments prohibits per la Llei. S'estimaven més morir que deixar-se contaminar amb menjars prohibits i violar l'Aliança de Déu. I de fet, van morir. El poble d'Israel visqué sota el terror.

Salm responsorial 118,53.61.134.150.155.158 (R.: cf. 88)
M'encenc d'indignació,
veient que els injustos abandonen la llei.

R. Salveu-me la vida, Senyor,
i guardaré el vostre pacte.

Els paranys dels injustos em volen capturar,
però jo no oblido la vostra llei. R.

Allibereu-me de les violències dels homes,
que pugui guardar els vostres preceptes. R.

Són a prop els meus astuts perseguidors,
ells que estan lluny de la vostra llei. R.

La salvació és lluny dels injustos,
perquè no mediten els vostres decrets. R.

Em dol de veure els qui han apostatat,
sense fer cas de les vostres promeses. R.

Al·leluia Jo 8,12
Jo sóc la llum del món,
diu el Senyor;
el qui em segueix tindrà la llum de la vida.

Evangeli Lc 18,35-43
Què vols que et faci? Senyor, feu que hi vegi
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús arribà prop de Jericó. Vora el camí hi havia un cec assegut, demanant caritat. En sentir passar la gent, preguntà què hi havia, i li digueren que passava Jesús de Natzaret. Ell cridà: «Jesús, fill de David, compadiu-vos de mi». La gent que anava davant el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi». Jesús s'aturà i digué que acompanyessin el cec. Quan ja era a prop, li preguntà: «Què vols que et faci?» Ell respongué: «Senyor, feu que hi vegi». Jesús li diu: «Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat». A l'instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, donà lloança a Déu.