Lectura primera Gn 3,9-24
El Senyor-Déu expulsà l'home del jardí d'Edèn perquè treballés la terra
Lectura de llibre del Gènesi
El Senyor-Déu cridà l'home i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat». Li digué el Senyor-Déu: «Qui t'ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit de menjar?» L'home li digué: «La dona que m'heu donat m'ha ofert el fruit d'aquell arbre, i n'he menjat». El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m'ha enganyat».
El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T'arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d'ella. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló». Després digué a la dona: «Sovint quedaràs gràvida i sofriràs quan donaràs a llum. El teu desig et farà buscar el marit, però ell et voldrà sotmetre». Després digué a l'home: «Ja que has fet cas de la teva dona i has menjat el fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit, per culpa teva la terra serà maleïda; tota la vida passaràs penes per treure'n l'aliment. Et produirà cards i espines, i t'alimentaràs d'herbes silvestres. Menjaràs el pa amb la suor del teu front, fins que tornaràs a la terra d'on vas ser tret, perquè ets pols, i a la pols tornaràs». L'home donà a la seva esposa el nom d'Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen. El Senyor-Déu vestí l'home i la seva dona amb unes pells. Després digué: «Ja coneix el bé i el mal, ja s'ha tornat com un de nosaltres: si ara cull també el fruit de l'arbre de la vida i en menja, viurà per sempre». Llavors l'expulsà del jardí d'Edèn, perquè treballés la terra d'on havia estat tret, i un cop va ser fora, el Senyor-Déu posà a l'entrada del jardí els querubins i el brandó de l'espasa de foc, que guarden el camí de l'arbre de la vida.
Salm responsorial 89,2.3-4.5-6.12-13 (R.: 1)
Abans de néixer les muntanyes,
abans que infantéssiu la terra i el món,
des de sempre i per sempre sou Déu.
R. Al llarg dels segles, Senyor,
heu estat sempre la nostra muralla.
Vós feu tornar els homes a la pols
dient-los: «Torneu-vos-en, fills d'Adam».
Mil anys als vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d'una guàrdia de nit. R.
Quan preneu els homes,
són com un somni en fer-se dia,
són com l'herba que s'espiga:
ha tret florida al matí,
al vespre es marceix i s'asseca. R.
Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.
Calmeu-vos, Senyor, què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents. R.
Al·leluia Mt 4,4b
L'home no viu només de pa;
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
Evangeli Mc 8,1-10
La gent en menjà tant com volgué
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquells dies, hi havia molta gent amb Jesús i no tenien res per menjar. Jesús cridà els seus deixebles i els digué: «Tinc compassió d'aquesta gent. Fa tres dies que no es mouen d'aquí i no tenen res per menjar. Si els deixo anar dejuns a casa seva, es quedaran pel camí sense forces; alguns d'ells viuen lluny d'aquí». Els deixebles respongueren: «D'on traurem el pa que cal per alimentar-los? Som en un lloc despoblat». Jesús els pregunta: «Quants pans teniu?» Li responen: «Set».
Jesús ordenà que la gent s'assegués a terra, prengué els set pans, digué l'acció de gràcies, els partí i en donava els trossos als deixebles perquè els servissin a la gent. Tenien també uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, digué que també els servissin. La gent en menjà tant com volgué, i després recolliren set senalles de les sobres. N'havien menjat unes quatre mil persones. Després Jesús acomiadà tothom, s'embarcà i anà amb els deixebles a la regió de Dalmanuta.
