Lectura primera Ne 2,1-8
Si el rei ho troba bé, que m'enviï a reconstruir la ciutat dels meus pares
Lectura del llibre de Nehemies
El mes de Nisan de l'any vintè del rei Artaxerxes, jo, Nehemies, que era coper del rei, vaig prendre el vi que tenia preparat i el vaig oferir al rei. Jo no estava mai trist davant el rei, però aquell dia ell em digué: «Com és que fas tan mala cara sense estar malalt? Deus portar una pena al cor». Jo vaig quedar esglaiat i li vaig respondre: «Que el rei visqui per sempre. Com vol el rei que no faci cara trista quan la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares és un munt de ruïnes i les seves portes han estat cremades?» El rei em preguntà: «Què voldries, doncs?» Jo, tot pregant el Déu del cel, li vaig respondre: «Si el rei ho troba bé, si un servidor he merescut la seva confiança, que el rei m'enviï a Judà a reconstruir la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares».
El rei, que tenia la reina al costat seu, em preguntà: «Quant de temps seràs fora? Quan penses tornar?» Jo li vaig proposar unes dates que li van semblar bé, i em va permetre que hi anés. Després vaig demanar al rei que, si ho creia oportú, em fes donar cartes oficials perquè els governadors de les regions orientals de l'Eufrat em deixessin passar fins a Judà i una carta d'Asaf, administrador dels boscos reials, perquè em proveís de fusta per a refer les portes de la ciutadella del temple, les de les muralles de la ciutat i les de la casa on jo havia de residir. El rei m'ho concedí tot, perquè la mà bondadosa del meu Déu m'afavoria.
Salm responsorial 136,1-2.3.4-5.6 (R.: 5a i 6a)
Vora els rius de Babilònia ens assèiem
tot plorant d'enyorança de Sió.
Teníem penjades les lires
als salzes que hi ha a la ciutat.
R. Si mai t'oblidava, Jerusalem,
que se m'encasti la llengua al paladar.
Quan volien que cantéssim
els qui ens havien deportat,
quan demanaven cants alegres
els qui ens havien entristit,
i ens deien: «Canteu-nos
algun càntic de Sió». R.
Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?
Si mai t'oblidava, Jerusalem,
que se'm paralitzi la mà dreta. R.
Que se m'encasti la llengua al paladar,
si deixés d'anomenar-te,
si deixés d'evocar el teu record,
per motivar els meus cants de festa. R.
Al·leluia Fl 3,8-9
Considero tot avantatge com a escòries
a canvi de guanyar Crist i veure'm incorporat a ell.
Evangeli Lc 9,57-62
Us seguiré pertot arreu on anireu
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, mentre Jesús i els seus deixebles feien camí, algú li digué: «Us seguiré pertot arreu on anireu». Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi». Ell li contestà: «Senyor, permeteu-me primer d'anar-me'n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare». Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu ves a anunciar el Regne de Déu». Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adeu als de casa meva». Jesús li respongué: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és apte per al Regne de Déu».
