DIJOUS DE LA SETMANA XIV DURANT L'ANY / I


Lectura primera Gn 44,18-21.23b-29;45,1-5
És Déu qui m'ha enviat a Egipte per salvar-vos la vida
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Judà s'acostà a Josep i li digué: «Senyor meu, vós sou tan gran com el Faraó, però no us ofengueu que el vostre servent us digui unes paraules. Vós, senyor meu, vau preguntar als vostres servents si tenien pare i algun altre germà, i us vam respondre que el nostre pare ja té molts anys; que té un fill petit, nascut quan ell ja era gran, i se l'estima molt, perquè és l'únic que queda dels de la seva mare, ja que l'altre germà va morir. Vós ens diguéreu: "Feu venir el vostre germà petit, que el vull veure. Si no, no us tornaré a rebre". Quan vam tornar a casa ho vam explicar al pare. Més tard ell ens manà que vinguéssim a comprar més provisions, però li vam respondre que no podíem tornar sense el nostre germà petit, perquè vós no ens voldríeu rebre si veníem sense ell. Ell replicà: "Ja sabeu que un dels dos fills que m'havia donat la meva esposa va sortir de casa i no l'he vist més: segur que un animal ferotge el va devorar. Si ara us emporteu aquest altre i li passa una desgràcia, la meva vellesa tindrà una fi ben trista"».
Josep no es pogué contenir més davant la seva escorta, i ordenà que els fessin sortir tots. No quedava allà cap dels seus assistents al moment que ell es va fer conèixer als seus germans. Josep es posà a plorar tan fort que els egipcis ho sentiren i se n'assabentà tota la cort del Faraó. Llavors digué als seus germans: «Jo sóc Josep. Encara viu el meu pare?» Els seus germans, de l'esglai, no sabien què respondre. Però Josep els digué que s'acostessin i els repetí: «Jo sóc Josep, el germà que vosaltres vau vendre a uns caravaners que anaven camí d'Egipte. Però no us sàpiga greu d'haver-ho fet: és Déu qui m'ha enviat aquí abans que vosaltres, per salvar-vos la vida».

Salm responsorial 104,16-17.18-19.20-21 (R.: 5a)
Déu cridà la fam al país,
els tragué el pa que els mantenia.
Havia enviat un home davant d'ells,
Josep, venut com un esclau.

R. Recordeu les meravelles que Déu obrà.

O bé:
Al·leluia.

Li fermaren els peus amb anelles,
i passà la vida encadenat,
fins que es complí la predicció
i l'oracle del Senyor l'acredità. R.

El rei manà que el deslliguessin,
el sobirà dels pobles li obrí la presó,
i el nomenà senyor del palau
i administrador de tots els béns. R.

Al·leluia Mc 1,15
El Regne de Déu és a prop.
Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mt 10,7-15
No heu pagat res per rebre aquest poder;
doneu-ho també sense pagar
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Aneu i prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-ho també sense pagar.
No porteu res de diners, ni or, ni plata, ni cap moneda, no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni calçat, ni bastó. El qui treballa mereix que el mantinguin. Quan arribeu a una vila o un poble, busqueu algú de confiança i quedeu-vos a casa seva fins que marxareu. En entrar-hi, saludeu desitjant-los la pau. Si la casa n'és digna, que rebi la pau que li desitgeu; si no n'és digna, que aquesta pau retorni a vosaltres. Si algú no us volia rebre o no volia escoltar la vostra predicació, a l'hora de sortir de la casa o d'aquell poble, espolseu-vos la terra dels peus. Us dic amb tota veritat que el dia del judici la sort del país de Sodoma i Gomorra serà més suportable que la d'aquell poble».