DIJOUS DE LA SETMANA XVI DURANT L'ANY / I


Lectura primera Ex 19,1-2.9-11.16-20b
El Senyor baixarà a la muntanya del Sinaí a vista del poble
Lectura del llibre de l'Èxode
Just en començar el tercer mes de la sortida d'Egipte, els israelites arribaren al desert del Sinaí. Venien de Rafidim i, en arribar al desert del Sinaí, acamparen allà davant la muntanya. El Senyor digué a Moisès: «Jo et vindré a trobar envoltat de l'espessor d'un núvol, perquè el poble senti que parlo amb tu i cregui en tu per sempre». Llavors Moisès transmeté la resposta del poble al Senyor, i el Senyor li digué: «Ves a trobar el poble i avui i demà fes tot el que cal perquè siguin purs i sants: que es rentin els vestits i estiguin a punt per a demà passat, perquè el tercer dia el Senyor baixarà a la muntanya del Sinaí a vista del poble».
L'endemà passat, quan es feia de dia, dalt la muntanya, coberta d'un núvol espès, esclataren trons i llamps, acompanyats d'un toc de corn fortíssim. En el campament tot el poble s'esglaià. Moisès va fer sortir del campament el poble per anar a trobar-se amb Déu, i s'aturaren al peu de la muntanya. Tota la muntanya del Sinaí fumejava, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum pujava de la muntanya com la fumarada d'una fornal, i tot el poble estava esglaiadíssim. El toc de corn creixia, cada vegada més fort: Moisès parlava i Déu li responia enmig d'aquell so. El Senyor baixà a la muntanya del Sinaí, al punt més alt de la muntanya, i cridà Moisès perquè hi pugés.

Salm responsorial Dn 3,52a.52b.53.54.55.56
Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares.
R. Glòria i lloança per sempre.

És beneït el vostre sant nom.
R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït al vostre temple sant.
R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït assegut al vostre soli reial.
R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït a la carrossa de querubins,
quan penetreu amb la mirada els oceans.
R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït al firmament del cel.
R. Glòria i lloança per sempre.

Al·leluia Cf. Mt 11,25
Us enaltim, Pare,
Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills
els misteris del Regne.

Evangeli Mt 13,10-17
Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne,
però a ells, no
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els deixebles s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?» Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i en tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d'ells es compleix aquella profecia d'Isaïes que deia: "Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d'aquest poble s'ha fet insensible, s'ha tornat dur d'orella i s'ha tapat els ulls, no fos cas que, si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut".
Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren».