DIMECRES DE LA SETMANA XVI DURANT L'ANY / I


Lectura primera Ex 16,1-5.9-15
Jo us faré ploure pa del cel
Lectura del llibre de l'Èxode
Tota la comunitat del poble d'Israel se n'anà d'Elim al desert de Sin, entre Elim i el Sinaí. Era el dia quinze del mes segon des de la sortida d'Egipte. Llavors tota la comunitat del poble d'Israel murmurà en el desert contra Moisès i Aharon. El poble d'Israel els deia: «Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir tots al país d'Egipte, quan encara sèiem al voltant de les olles de carn, i menjàvem tant de pa com volíem. Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot aquest poble mori de fam.» El Senyor digué a Moisès: «Mira, jo us faré ploure pa del cel. Que tothom surti cada dia a recollir-ne, però només el que necessiten per a aquell dia. Vull veure si compleixen o no el que jo els mano. Però el sisè dia que preparin el que necessiten per portar-lo, perquè n'hi haurà el doble del que hauran recollit cada dia».
Moisès digué a Aharon: «Digues a la comunitat del poble d'Israel que vinguin tots a la presència del Senyor, perquè el Senyor ha escoltat les seves murmuracions». Mentre Aharon parlava a la comunitat, van mirar cap a la glòria del Senyor que s'apareixia en el núvol. El Senyor digué a Moisès: «He sentit aquestes murmuracions del poble d'Israel. Digue'ls, doncs: Aquest vespre menjareu carn, i demà al matí tant de pa com voldreu, i sabreu que jo, el Senyor, sóc el vostre Déu». Aquell vespre, doncs, arribà un vol de guatlles que cobrí el campament, i l'endemà al matí, tot el campament era ple de rosada. Quan la rosada s'esvaí, quedà per tot el desert una cosa granulada, fina com la capa de gebre que cobreix la terra. Els israelites, en veure-ho, es deien l'un a l'altre: «Man-hu?» (que vol dir: «Què és això?»). Perquè no sabien què era. Moisès els digué: «Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment».

Salm responsorial 77,18-19.23-24.25-26.27-28 (R.: 24b)
En el seu cor posaren Déu a prova,
reclamant-li al seu gust un menjar;
deien malparlant de Déu:
«Tindrà poder
per parar taula en ple desert?»

R. El Senyor els donà el seu blat celestial.

Però ell donà ordres als núvols
i obrí els batents del cel
perquè plogués l'aliment del mannà,
el do del seu blat celestial. R.

I els homes van menjar el pa dels àngels,
les provisions abundants que els enviava.
Després alçà el vent de llevant,
orientà el garbí amb el seu poder. R.

I els va ploure carn com núvols de pols;
milers d'ocells com grans de sorra
caigueren al bell mig del campament,
a vora mateix de les tendes. R.

Al·leluia
La llavor es la paraula de Déu,
el sembrador és el Crist;
tothom qui el troba viurà per sempre.

Evangeli Mt 13,1-9
Dóna fruit: o cent, o seixanta, o trenta
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Aquell dia, Jesús sortí de casa i s'assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d'ell, que pujà a una barca i s'hi assegué. Tota la gent es quedà vora l'aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però, com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s'assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l'ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti».