DIMARTS DE LA SETMANA XVI DURANT L'ANY / I


Lectura primera Ex 14,21-15,1
Els israelites entraren caminant per terra eixuta enmig del mar
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Moisès estengué la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant, que durà tota la nit, va fer retirar la mar i la convertí en terra eixuta. Les aigües es partiren i els israelites entraren caminant per terra eixuta enmig del mar, amb l'aigua com una muralla a dreta i esquerra. Els egipcis intentaren perseguir-los, i tota la cavalleria del Faraó, amb els carros i els guerrers, entraren darrere d'ells en el llit de la mar. A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, posà la mirada sobre la formació dels egipcis i hi sembrà la confusió: encallà les rodes dels carros i feia que les tropes avancessin a pas feixuc. Els egipcis digueren: «Fugim del combat! El Senyor lluita a favor d'Israel contra els egipcis».
Llavors el Senyor digué a Moisès: «Estén la mà cap al mar: que se'n tornin les aigües i cobreixin els egipcis, els seus carros i els guerrers». Moisès estengué la mà cap al mar i de bon matí, quan el mar se'n tornava al seu lloc de sempre, es trobà amb els egipcis que fugien, i el Senyor precipità els egipcis al mig del mar. Les aigües que se'n tornaven cobriren els carros amb els seus guerrers. De totes les tropes del Faraó que havien penetrat darrere els israelites en el llit de la mar no en quedà ni un sol home. Però els israelites havien caminat per terra eixuta enmig del mar, amb l'aigua com una muralla a dreta i esquerra.
Aquell dia el Senyor salvà Israel de les mans del egipcis, i els israelites veieren els egipcis morts a la platja. Quan els israelites veieren la gran gesta que el Senyor havia obrat contra Egipte, tot el poble sentí un gran respecte pel Senyor i cregueren en ell i en el seu servent Moisès. Llavors Moisès i els israelites entonaren aquest càntic en honor del Senyor:

Aquí no es diu: Paraula de Déu.

Salm responsorial Ex 15,8-9.10 i 12.17 (R.: 1a)
Al bufec del vostre alè, les aigües s'apilen,
i s'aguanten com un dic,
s'endureixen les onades de la mar.
Llavors diu l'enemic:
«Perseguim-los, agafem-los:
satisfaré l'afany de repartir botí,
em trauré l'espasa i seran tots meus».

R. Cantem al Senyor per la seva gran victòria.

Però bufa el vostre alè, i la mar els cobreix,
s'enfonsen com plom dins l'aigua impetuosa.
Heu estès només la mà,
i els ha engolit la terra. R.

Feu entrar el vostre poble a la muntanya,
planteu-lo a la vostra heretat,
al lloc on heu posat el vostre tron,
al santuari que han construït
les vostres mans. R.

Al·leluia Jo 14,23
Qui m'estima farà cas de les meves paraules;
el meu Pare l'estimarà, i vindrem a fer estada en ell.

Evangeli Mt 12,46-50
Assenyalant els seus deixebles, Jesús digué:
«Aquests són la meva mare i els meus familiars»
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, mentre Jesús parlava a la gent, la seva mare i els seus familiars, que eren fora de la casa, volien parlar amb ell. Algú li digué: «La vostra mare i els vostres parents són aquí fora, que us volen parlar». Jesús li respongué: «Qui és la meva mare? Qui són els meus parents?» Llavors estengué la mà assenyalant els seus deixebles i digué: «Aquests són la meva mare i els meus familiars; tothom que compleix la voluntat del meu Pare del cel és el meu parent, la meva parenta, la meva mare».