DIVENDRES DE LA SETMANA I DURANT L'ANY / I


Lectura primera He 4,1-5.11
Fem decididament el que calgui per entrar en aquell lloc de repòs
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, Déu manté encara la promesa de fer-nos entrar al seu lloc de repòs. Però no visquem refiats, no sigui que algú de vosaltres es trobi que no ha complert les condicions requerides. Nosaltres hem rebut l'anunci d'aquesta Bona Nova, igual que el poble de Déu en el desert, però a ells no els serví de res haver escoltat aquell anunci, perquè no cregueren els qui l'havien escoltat de Déu. Només si creiem, podrem entrar al lloc de repòs de Déu, tal com ho deixa entendre quan diu: «Per això, indignat, vaig jurar: No entraran al meu lloc de repòs». És cert que Déu havia acabat la seva obra des de la creació del món; hi ha un lloc de l'Escriptura que, parlant del dia setè, diu que Déu «reposà de tota l'obra que havia fet». Però aquí diu també: «No entraran al meu lloc de repòs». Per tant, fem decididament el que calgui per entrar en aquell lloc de repòs; que ningú no sigui indòcil a Déu com ells van ser-ho en el desert.

Salm responsorial 77,3 i 4abc.6c-7.8 (R.: cf. 7c)
El que vam sentir i aprendre,
el que els pares ens van contar,
no podem amagar-ho als nostres fills,
i que ells ho contin als qui vindran.
Són les gestes glorioses del Senyor.

R. No oblideu les obres de Déu.

Que ells també ho contin als fills
perquè posin en Déu la confiança,
no oblidin mai més les obres de Déu
i guardin els seus manaments. R.

Que no es tornin com els seus pares,
gent indòcil i rebel,
gent de cor inconstant,
d'esperit infidel a Déu. R.

Al·leluia Lc 7,16
Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,
Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Mc 2,1-12
El Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
Al cap d'uns dies, Jesús tornà a Cafar-Naüm. La gent sentí a dir que era a casa, i n'hi anaren tants que no cabien ni davant de l'entrada. Jesús els predicava. Mentrestant, vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien portar-lo dintre, aixecaren el terrat sobre l'indret on era Jesús i, un cop obert el sostre, baixaren la llitera. Jesús, en veure aquella fe, digué al paralític: «Fill, els teus pecats et queden perdonats».
Uns mestres de la Llei que eren allà asseguts pensaven dintre seu: «Com pot dir això aquest home? Això és blasfem. És que algú, fora de Déu, pot perdonar pecats?» A l'instant Jesús conegué dintre seu que pensaven això i els digué: «Per què penseu així dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític que els seus pecats li queden perdonats o dir-li que s'aixequi, es carregui la llitera i camini? Doncs, ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra». I tot seguit diu al paralític: «Aixeca't, carrega't la llitera i vés-te'n a casa». Ell s'aixecà immediatament, es carregà la llitera i se n'anà en presència de tothom. Tots glorificaven Déu i no se'n sabien avenir. Deien: «No havíem vist mai res de semblant».