DILLUNS DE LA SETMANA II DURANT L'ANY / I


Lectura primera He 5,1-10
Tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir
Lectura de la carta als cristians hebreus
Els grans sacerdots, presos d'entre els homes, són destinats a representar els homes davant Déu, a oferir-li dons i víctimes pels pecats. No els és difícil de ser indulgents amb els qui pequen per ignorància o per error, perquè ells mateixos experimenten per totes bandes les seves pròpies febleses. Per això necessiten oferir sacrificis pels seus pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l'honor de ser gran sacerdot: és Déu qui els crida, com va cridar Aharon. Tampoc el Crist no s'atribuí a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que li ha donada aquell que li ha dit: «Ets el meu Fill, avui t'he engendrat». I en un altre indret diu: «Ets sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec».
Ell, Jesús, durant la seva vida mortal, s'adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes. Déu l'escoltà per la seva submissió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i un cop consagrat sacerdot es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten, ja que Déu l'ha proclamat gran sacerdot segons l'orde Melquisedec.

Salm responsorial 109,1.2.3.4 (R.: 4bc)
Oracle del Senyor al meu Senyor:
«Seu a la meva dreta,
i espera que faci dels enemics
l'escambell dels teus peus».

R. Ets sacerdot per sempre
segons l'orde de Melquisedec.

Que el Senyor estengui lluny des de Sió
el poder del teu ceptre.
Impera enmig dels enemics. R.

«Ja eres príncep el dia que vas néixer,
tens la glòria sagrada des del si de la mare,
abans de l'aurora jo t'he engendrat». R.

El Senyor no es desdiu del que jurà:
«Ets sacerdot per sempre,
segons l'orde de Melquisedec». R.

Al·leluia He 4,12
La paraula de Déu és viva i actua,
i esclareix les intencions i els pensaments del cor.

Evangeli Mc 2,18-22
Tenen amb ells el nuvi
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns anaren a trobar Jesús i li digueren: «Per què els teus deixebles no dejunen, com ho fan els de Joan i els dels fariseus?» Jesús els contestà: «Estaria bé que els convidats a un casament dejunessin mentre tenen amb ells el nuvi? No poden pas dejunar mentre el tenen amb ells. Ja vindrà el dia que els serà pres, i llavors sí que dejunaran. Ningú no apedaça un vestit vell amb roba que encara no ha estat rentada: el tros nou s'enduria part del vell, i l'esquinç quedaria pitjor. Tampoc ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es perdrien bots i vi. El vi nou s'ha de posar en bots nous».