DIMARTS DE LA SETMANA II DURANT L'ANY / I


Lectura primera He 6,10-20
Tenim l'esperança, que Déu ens ofereix, com una àncora segura i ferma
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, Déu, que és just, no pot oblidar tot el que vosaltres heu fet, l'amor que li heu demostrat i li demostreu encara, quan ajudeu els altres cristians. Només voldríem que cadascun de vosaltres demostri sempre la mateixa promptitud per mantenir ferma l'esperança fins a la fi. No voldríem que us tornéssiu indolents, sinó que imitéssiu aquells qui, per haver persistit en la fe, han heretat ja les promeses.
Quan Déu va fer les seves promeses a Abraham, no podent jurar per ningú més gran, jurà per ell mateix que l'ompliria de benediccions i faria molt nombrosa la seva descendència. Abraham esperà sense defallir, i obtingué finalment allò que Déu li havia promès. Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells, i el jurament exclou que es puguin fer mai enrere. Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquè volia que els qui havien d'heretar-la comprenguessin millor que la seva decisió era del tot irrevocable. Així volgué donar-nos una doble certesa, ja que és impossible que Déu desmenteixi tant una promesa seva com un jurament, tots dos irrevocables. És que volia encoratjar de debò els qui ho hem deixat tot per aferrar-nos a l'esperança que ell ens oferia. Aquesta esperança és per nosaltres com una àncora segura i ferma, que penetra el cortinatge que tanca el lloc sant, allà on Jesús, gran sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec, ha penetrat ja per obrir-nos a nosaltres el camí.

Salm responsorial 110,1-2.4-5.9 i 10c (R.: 5b)
De tot cor enalteixo el Senyor,
amb els justos davant de tot el poble.
Les obres del Senyor són grans,
qui les contempla les estima.

R. El Senyor es recorda per sempre del seu pacte.

El Senyor, benigne i entranyable,
instituí un memorial dels seus prodigis:
Recordant-se per sempre del seu pacte,
donà un aliment als qui el veneren. R.

Disposà de redimir el seu poble,
deixà establert un pacte per sempre.
El seu nom és sagrat i venerable.
La lloança del Senyor dura per sempre. R.

Al·leluia Cf. Ef 1,17-18
Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist
il·lumini els ulls del nostre cor
perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat.

Evangeli Mc 2,23-28
El repòs del dissabte ha estat fet per a l'home,
no l'home per al repòs del dissabte
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats: Tot caminant, els seus deixebles començaren a collir espigues, però els fariseus deien: «Mira com és que fan una feina que no és permesa en dissabte?» Jesús els respon: No heu llegit mai què va fer David en un cas de necessitat, quan ell i els seus homes no tenien res per a menjar? No heu llegit, en la història del gran sacerdot Abiatar, com va entrar al temple de Déu; va menjar els pans sagrats, que només poden menjar els sacerdots, i en va donar també als seus homes?» I els deia: «El repòs del dissabte ha estat fet per a l'home, no l'home per al repòs del dissabte. I per això el Fill de d'home és amo fins i tot del dissabte».