DIMARTS DE LA SETMANA XXII DURANT L'ANY / I


Lectura primera 1Te 5,1-6.9-11
Jesucrist morí per nosaltres perquè visquem amb ell
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, no cal que us escrivim quan i a quins moments arribarà el dia del Senyor: vosaltres mateixos ja sabeu prou bé que vindrà com un lladre a la nit. La gent es pensaran que tot està en pau i ben assegurat, quan de sobte vindrà la devastació, com els dolors a la dona que ha de tenir un fill, i no se n'escaparà ningú.
Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som pas de la nit ni de la foscor. Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetllar i viure sòbriament. Déu no ens ha destinat al càstig sinó a salvar-nos i a fer-nos seus per Jesucrist, el nostre Senyor, que morí per nosaltres perquè visquem eternament amb ell, tant si l'hora de la seva vinguda ens troba entre els vius, com si ens troba entre els difunts. Per això animeu-vos i ajudeu-vos els uns als altres, tal com ja feu.

Salm responsorial 26,1.4.13-14 (R.: 13)
El Senyor m'il·lumina i em salva,
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida,
qui em pot esfereir?

R. N'estic cert, fruiré en la vida eterna
de la bondat que em té el Senyor.

Una cosa he demanat al Senyor,
i la desitjo amb tota l'ànima:
poder viure a la casa del Senyor
tots els dies de la vida,
per fruir-hi de l'estima del Senyor
i vetllar pel seu temple. R.

N'estic cert, fruiré en la vida eterna
de la bondat que em té el Senyor.
Espera en el Senyor! Sigues valent!
Que el teu cor no defalleixi!
Espera en el Senyor. R.

Al·leluia Lc 7,16
Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,
Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Lc 4,31-37
Ja sé prou qui ets, ets el Sant de Déu
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús baixà a Cafar-Naüm, població de Galilea, i els dissabtes ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè parlava amb autoritat. A la sinagoga hi havia un home que tenia l'esperit maligne d'un dimoni, i es posà a cridar tan fort com podia: «Ah, per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets, ets el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d'aquest home». Llavors el dimoni el llançà al mig i en sortí sense fer-li cap mal. Tots quedaren intrigats i, conversant entre ells, es preguntaven: «Què vol dir tot això? Mana amb autoritat i poder els esperits malignes i els fa sortir». I la seva anomenada s'escampà per tota la rodalia.