DILLUNS DE LA SETMANA XIV DURANT L'ANY / I


Lectura primera Gn 28,10-22a
Veié una escala per on pujaven i baixaven els àngels de Déu, i Déu li parlà
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Jacob se n'anà de Beer-Sabé cap a la ciutat d'Haran. Arribà en un indret quan s'havia post el sol, i s'hi quedà per fer-hi nit. Prengué una pedra, se la posà per capçal i dormí en aquell indret. Tot somniant, veié una escala que anava des de la terra fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven. Llavors el Senyor s'aturà prop d'ell i li digué: «Jo sóc el Senyor, Déu del teu pare Abraham i Déu d'Isaac. A tu i a la teva descendència, us donaré aquesta terra on dorms. La teva descendència serà innombrable com la pols de la terra i s'estendrà d'orient a occident, i de nord a sud. Totes les famílies del país, per beneir-se, es valdran de tu i de la teva descendència. Jo seré amb tu, et guardaré arreu on aniràs, i et faré tornar en aquest país. Mai no t'abandonaré, ni desistiré de complir el que t'he promès».
Jacob es desvetllà i digué: «El Senyor és present aquí, i jo no ho sabia». I ple de reverència exclamà: «Que n'és, de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel». I al matí, quan es llevà, prengué la pedra que havia posat per capçal, la dreçà com a pilar sagrat, i la consagrà ungint-la amb oli. I donà a aquell lloc el nom de Bet-El. Abans, la ciutat s'anomenava Luz. Després Jacob va fer aquesta prometença: «Si Déu m'acompanya i em guarda tot el temps que seré fora, si em dóna pa i vestit i em fa tornar en pau a casa el meu pare, el meu Déu serà el Senyor, i aquesta pedra que he dreçat com a pilar sagrat serà casa de Déu».

Salm responsorial 90,1-2.3-4.14-15ab (R.: cf. 2b)
Tu que vius a recer de l'Altíssim
i passes la nit a l'ombra del Totpoderós,
digues al Senyor:
«Sou la muralla on m'emparo
el meu Déu en qui confio».

R. Sou el meu Déu, en qui confio.

Ell et guardarà del parany de l'ocellaire
i del flagell de la pesta;
t'abrigarà amb les seves plomes,
trobaràs refugi sota les seves ales. R.

«Ja que ell s'ha fet tan meu, jo el salvaré,
el protegiré perquè coneix el meu nom.
Sempre que m'invoqui, l'escoltaré,
estaré vora d'ell en els perills». R.

Al·leluia 2Tm 1,10
Jesucrist, el nostre salvador,
ha desposseït la mort del poder que tenia
i, amb la Bona Nova de l'evangeli,
ha fet resplendir la llum de la vida.

Evangeli Mt 9,18-26
La meva filla s'acaba de morir, però veniu i tornarà a la vida
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, mentre Jesús parlava, vingué un home important, que es prosternà i li digué: «La meva filla s'acaba de morir, però veniu a imposar-li la mà i tornarà a la vida». Jesús el seguí, acompanyat dels seus deixebles. Mentrestant, una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys se li acostà per darrera i li tocà la borla del mantell, perquè pensava: «Encara que li toqui només el mantell, ja em posaré bona». Jesús es girà i, en veure-la, li digué: «Confiança, filla: la teva fe t'ha salvat». I des d'aquell moment es posà bona.
Quan Jesús arribà a casa d'aquell home important i veié l'aldarull de la gent i els qui tocaven els flabiols, els deia: «Aneu-vos-en: la noia no és morta, sinó que dorm». Però ells se'n reien. Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, donà la mà a la noia i ella es va aixecar. I la notícia d'aquell fet s'escampà per tota la regió.