DISSABTE DE LA SETMANA XIII DURANT L'ANY / I


Lectura primera Gn 27,1-5.15-29
Jacob suplantà el seu germà i li prengué la benedicció
Lectura del llibre del Gènesi
Quan Isaac s'havia fet vell i els ulls se li havien entelat tant que ja no hi veia, cridà Esaú, el seu fill gran i li digué: «Fill meu, ja sóc vell, i qualsevol dia em puc morir. Pren l'arc i les fletxes, surt a caçar, prepara el meu plat preferit i porta-me'l. Després de menjar et donaré la meva darrera benedicció».
Rebeca havia sentit tot el que deia Isaac. Després Esaú se n'anà a fer el que el seu pare li demanava. Llavors Rebeca prengué els millors vestits d'Esaú que tenia a casa, els posà a Jacob, el fill petit, i li cobrí les mans i la part fina del coll amb pells de cabrit. Després li donà el plat i el pa que havia preparat. Jacob ho portà al seu pare, i ell preguntà: «Qui ets, fill meu?» Jacob li va respondre: «Sóc Esaú, el teu hereu. He fet el que m'havies dit. Seu a taula, menja això que he caçat i després dóna'm la teva benedicció». Isaac li preguntà: «Fill meu, com és que has trobat caça tan aviat?» Ell li respon: «El Senyor, el nostre Déu, ha volgut que em sortís al pas». Isaac li diu: «Acosta't, fill meu; vull palpar si ets el meu fill Esaú». Jacob s'acostà al seu pare, ell el palpà i digué: «La veu és la de Jacob, però les mans són les d'Esaú». Trobant que tenia les mans peludes com les d'Esaú, no el va reconèixer i el va beneir. Li preguntà, doncs: «Ets el meu fill Esaú?» Ell li respongué: «Sí que el sóc». Li diu el seu pare: «Porta això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré». Jacob li serví la caça i li omplí el vas de vi.
Després de menjar i beure, el seu pare li digué: «Acosta't, fill meu, i besa'm». Quan Jacob el besà, Isaac sentí la fragància dels seus vestits i el beneí amb aquestes paraules: «Oh, l'olor del meu fill! És com l'olor d'un camp que el Senyor beneeix. Que Déu et doni la rosada del cel i la fertilitat de la terra perquè abundin el blat i el vi. Que tinguis per vassalls pobles i nacions, que vinguin a prestar-te homenatge. Sigues sobirà dels teus germans, fills de la teva mare, que tots acatin el teu govern. Maleïts els qui et maleiran, beneïts els qui et beneiran».

Salm responsorial 134,1-2.3-4.5-6 (R.: 3a)
Lloeu el nom del Senyor,
lloeu-lo, servents del Senyor,
vosaltres que esteu a la casa del Senyor,
als atris de la casa del nostre Déu.

R. Lloeu el Senyor. Que n'és de bo!

O bé:
Al·leluia.

Lloeu-lo. Que n'és, de bo, el Senyor.
Canteu al seu nom. Que n'és, d'amable.
El Senyor s'escollí el poble de Jacob,
els fills d'Israel, per possessió seva. R.

Reconec la grandesa del Senyor,
el nostre Déu és més gran que tots els déus.
El Senyor fa tot el que ell es proposa,
al cel i a la terra,
al mar i al fons dels oceans. R.

Al·leluia Jo 10,27
Les meves ovelles reconeixen la meva veu,
diu el Senyor;
també jo les reconec i elles em segueixen.

Evangeli Mt 9,14-17
Estaria bé que dejunessin mentre tenen el nuvi amb ells?
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els deixebles de Joan anaren a trobar Jesús i li preguntaren: «Per què els vostres deixebles no dejunen, com ho fem nosaltres i els fariseus?» Jesús els respongué: «Estaria bé que els convidats a un casament dejunessin mentre tenen el nuvi amb ells? Ja vindrà el dia que els serà pres, i llavors sí que dejunaran. Ningú no apedaça un vestit vell amb roba que encara no ha estat rentada: el pedaç s'enduria part del vestit, i l'esquinç quedaria pitjor. Tampoc no posen mai vi nou en bots vells: els bots es rebentarien i quedarien inútils, i el vi es vessaria. El vi nou, el posen en bots nous, i així es conserven els bots i el vi».