DIVENDRES DE LA SETMANA XIII DURANT L'ANY / I


Lectura primera Gn 23,1-4.19;24,1-8.62-67
Isaac prengué per muller Rebeca i l'estimà.
I acabà els dies de dol per la mort de la seva mare
Lectura del llibre del Gènesi
Sara visqué cent vint-i-set anys, i morí al país de Canaan, a Cariat-Arbé, és a dir a Hebron. Abraham es quedà al seu costat per plorar-la i fer el dol. Després deixà la difunta, anà a trobar els hitites, amos del país, i els digué: «Jo sóc un foraster resident entre vosaltres. Cediu-me la propietat d'un lloc de sepultura, per poder-hi enterrar la meva esposa difunta». Quan li hagueren cedit el camp de Macpelà, Abraham enterrà Sara, la seva esposa, a la cova que hi ha en aquell camp.
Abraham ja era vell, tenia molts anys i el Senyor li havia concedit tota mena de benediccions. Abraham digué al servent més antic de casa seva, administrador de tots els seus béns: «Jura'm pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no escolliràs per esposa del meu fill Isaac cap noia del país dels cananeus, on ara residim, sinó que aniràs a buscar-li una esposa del meu país i de la meva família». L'administrador li preguntà: «Què he de fer si la noia no vol venir amb mi en aquest país? He de fer tornar el teu fill al país d'on tu vas marxar?» Li respon Abraham: «Guarda-te'n bé, de fer-hi tornar el meu fill. El Senyor, Déu del cel i de la terra, em va prendre de casa del meu pare i del país on vivia la meva família, va parlar amb mi i em va jurar que donaria aquest país a la meva descendència: jo espero, doncs, que ell enviarà el seu àngel perquè sigui el teu guia i et puguis endur d'allà una esposa per al meu fill. Però si ella no volia venir amb tu, quedes lliure del teu jurament, perquè el meu fill, sigui com sigui, no ha de tornar més en aquell país».
Isaac, que vivia en la regió del Nègueb, havia anat al pou de Lahai-Roí. Passats molts dies, mentre passejava per l'estepa cap al caient de la tarda, veié uns camells que venien. Rebeca, des del seu camell, veié Isaac, es girà i preguntà a l'administrador: «Qui és aquell home que ens ve a trobar?» Ell li respongué: «És el meu amo». I Rebeca es va cobrir amb el vel. Aleshores l'administrador contà a Isaac tot el que havia fet. Isaac acompanyà Rebeca a la tenda de la seva mare, la prengué per muller i l'estimà. I Isaac acabà els dies de dol per la mort de la seva mare.

Salm responsorial 105,1-2.3-4a.4b-5 (R.: 1a)
Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
Qui pot contar les proeses del Senyor
i proclamar les seves lloances?

R. Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo!

O bé:
Al·leluia.

Feliços els qui observen la llei
i practiquen sempre la justícia.
Per l'amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Senyor. R.

Visiteu-nos, veniu a salvar-nos;
que puguem veure feliços els elegits,
que ens alegrem amb el vostre poble
i ens gloriem amb la vostra heretat. R.

Al·leluia Mt 11,28
«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats;
jo us faré reposar», diu el Senyor.

Evangeli Mt 9,9-13
El metge, no el necessiten els qui estan bons;
el que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús, tot passant, veié un home, que es deia Mateu, assegut al lloc on recapten impostos, i li digué: «Vine amb mi». Ell s'aixecà i se n'anà amb Jesús. Després, mentre era a taula a casa seva, altres cobradors d'impostos i pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles. Els fariseus se n'adonaren i deien als deixebles: «Per què el vostre mestre menja amb cobradors d'impostos i pecadors?» Ho sentí Jesús i els digué: «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els malalts. Aneu a aprendre què volen dir aquelles paraules: "El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes". No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».