DIVENDRES DE LA SETMANA XV DURANT L'ANY / I


Lectura primera Ex 11,10-12,14
Degolleu l'anyell al capvespre. Quan veuré la sang, «passaré» enllà
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Moisès i Aharon van fer molts prodigis en presència del Faraó, però el Senyor li endurí el cor i el Faraó no deixà sortir del seu país els israelites.
El Senyor digué a Moisès i a Aharon mentre eren al país d'Egipte: «Per a vosaltres, aquest mes serà el primer de tots els mesos de l'any. Digueu a tota la comunitat del poble d'Israel: "El dia deu d'aquest mes, que cada casa prengui un anyell o un cabrit. Si una família fos massa petita, que el prengui junt amb la família del veí més pròxim, fins a completar el nombre de persones. Compteu quants en calen per menjar-se'l. Que sigui mascle, sense tara, i que no tingui més d'un any. Podeu prendre igual un anyell que un cabrit. L'heu de guardar fins al dia catorze del mes, i que tots els qui formen part de la comunitat del poble d'Israel el degollin al capvespre d'aquell dia, que prenguin de la seva sang i en posin als dos muntants i a la llinda de les cases on se'l menjaran. Aquella mateixa nit han de menjar-ne la carn, rostida a la brasa, amb pans sense llevat i herbes amargues. No us la mengeu crua ni bullida, sinó tota a la brasa, amb el cap, les potes i les entranyes. No en guardeu gens per a l'endemà. Si en sobra, cremeu-ho. Per a menjar-vos-el, aneu cenyits, amb les sandàlies posades i el bastó a la mà, i us l'heu de menjar a corre-cuita: aquesta víctima és la Pasqua (és a dir, el "pas") del Senyor. Aquella nit passaré pel país d'Egipte i faré morir tots els primogènits d'Egipte, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra les divinitats d'Egipte. Jo sóc el Senyor. La sang serà un senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang, ‘passaré' enllà i, al moment que jo castigui el país d'Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l'extermini. Tingueu aquest dia com un memorial, i celebreu-lo amb un pelegrinatge en honor del Senyor. Que totes les generacions el celebrin com una institució perpètua"».

Salm responsorial 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 13)
Com podria retornar al Senyor
tot el bé que m'ha fet?
Invocant el seu nom,
alçaré el calze per celebrar la salvació.

R. Invocant el nom del Senyor,
alçaré el calze per celebrar la salvació.

Al Senyor li doldria
la mort dels qui l'estimen.
Ah, Senyor, sóc el vostre servent,
ho sóc des del dia que vaig néixer.
Vós em trencàreu les cadenes. R.

Us oferiré una víctima d'acció de gràcies,
invocant el vostre nom,
compliré les meves prometences,
ho faré davant del poble. R.

Al·leluia Jo 10,27
Les meves ovelles reconeixen la meva veu,
diu el Senyor;
també jo les reconec i elles em segueixen.

Evangeli Mt 12,1-8
El Fill de l'home és amo del repòs del dissabte
Lectura de l'evangeli segon sant Mateu
En aquell temps, Jesús passava per uns sembrats un dissabte. Els seus deixebles, que tenien gana, començaren a collir espigues i a menjar-se-les. Quan els fariseus ho veieren, digueren a Jesús: «Mira, els teus deixebles fan una feina que no és permès de fer en dissabte». Jesús els respongué: «No heu llegit què va fer David quan ell i els seus homes no tenien res per a menjar? No heu llegit com van entrar al temple de Déu i van menjar els pans sagrats, que no podien menjar ni ell ni els seus homes, sinó només els sacerdots? I no heu llegit també en la Llei que els sacerdots en el temple violen sense culpa el repòs del dissabte? Doncs, jo us asseguro que aquí teniu més que el temple. Si haguéssiu entès què volen dir aquelles paraules: "El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes", no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa. Perquè el Fill de l'home és amo del repòs del dissabte».