DIVENDRES DE LA SETMANA XX DURANT L'ANY / I


Lectura primera Rt 1,1-2a.3-6.14b-16.22
Noemí tornà a Bet-Lèhem, amb Rut, la seva nora moabita
Comença el llibre de Rut
En temps dels jutges hi hagué fam en el país. Un home de Bet-Lèhem de Judà anà a viure al camp de Moab amb la seva dona i els seus dos fills. Ell es deia Elimèlec, i la seva dona, Noemí. Elimèlec va morir i ella quedà sola amb els dos fills. Els va casar amb dues noies moabites, Orfà i Rut, i van viure allà uns deu anys, però els fills també van morir, i Noemí quedà sense fills ni marit.
Noemí sentí a dir que el Senyor ja havia donat pa al seu poble, i se'n tornà del camp de Moab amb les seves dues nores. Orfà besà la seva sogra i se'n tornà a Moab, però Rut no se'n volgué separar. Noemí li deia: «Mira com la teva cunyada se'n torna i es queda amb el seu poble i els seus déus: vés-te'n amb la teva cunyada». Però Rut li contestà: «No insisteixis més perquè t'abandoni i em separi de tu. No, jo aniré on tu vagis i viuré on tu visquis: El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu». Així tornà Noemí del camp de Moab amb Rut, la seva nora moabita. Arribaren a Bet-Lèhem quan començava la collita de l'ordi.

Salm responsorial 145,5-6.7.8-9a.9bc-10 (R.: 1)
Feliç l'home que troba ajuda en el Déu de Jacob;
espera en el Senyor, el seu Déu,
que ha fet el cel, la terra i el mar,
i tot el que es mou en aquests llocs.

R. Lloa el Senyor, ànima meva.

O bé:
Al·leluia.

El Senyor, que es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos. R.

El Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts,
el Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters. R.

Manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.

Al·leluia Salm 24,4b.5a
Déu meu, feu que aprengui els vostres camins,
guieu-me en la vostra veritat.

Evangeli Mt 22,34-40
Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, quan els fariseus s'assabentaren que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d'ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d'aquests dos».