DIMECRES DE LA SETMANA XXXIII DURANT L'ANY / I


Lectura primera 2M 7,1.20-31
El creador del món us retornarà l'alè i la vida
Lectura del segon llibre dels Macabeus
En aquells dies, set germans, que havien estat detinguts amb la seva mare, eren forçats pel rei, sota la tortura d'assots i de fuets, a menjar carn de porc, que la Llei prohibia.
Més que tots ells és admirable aquella mare, digna de ser recordada. En l'espai d'un sol dia contemplà com morien els set fills, i per la seva esperança en el Senyor, ho suportà sense descoratjar-se. Plena de sentiments generosos, unint una valentia d'home a les seves reflexions de mare, els encoratjava un per un en la llengua dels seus pares i els deia: «Jo no sé com vau aparèixer en les meves entranyes, ni sóc jo qui us va donar l'alè i la vida, o va formar l'organisme de cada un de vosaltres. El creador del món és el qui modela els homes abans de néixer i sap com s'ha format cadascun; ell us retornarà bondadosament l'alè i la vida, recordant que ara, per amor a les seves lleis, no us planyeu vosaltres mateixos».
Antíoc cregué que aquelles paraules de la mare eren de menyspreu i sospità que no feia sinó malparlar d'ell. Com que quedava encara en vida el més petit de tots, el rei mirà de persuadir-lo ell mateix amb bones paraules, i fins i tot li prometia amb jurament que l'enriquiria i el faria molt feliç, que l'educaria fora dels costums dels seus pares, el tindria per amic i li confiaria càrrecs importants. Veient que el noi no en feia cas, el rei cridà la mare i li demanava que l'aconsellés per salvar-li la vida. Tant la pregà, que finalment ella accedí a parlar al seu fill. S'inclinà, doncs, i, burlant-se del tirà cruel, li digué en la seva llengua: «Fill meu, compadeix-te de mi, que durant nou mesos et vaig portar en les meves entranyes, et vaig alletar durant tres anys i t'he criat i alimentat fins a l'edat que tens. Et prego, fill meu, que miris el cel i la terra i, en veure tot el que hi ha, t'adonis que Déu ho ha fet tot del no-res, i que també el llinatge dels homes ha estat fet igualment. No tinguis por d'aquest botxí. Fes-te digne dels teus germans i accepta com ells la mort, perquè et pugui recobrar junt amb ells quan Déu es compadirà de nosaltres».
Encara parlava la mare, que el jove digué: «Què espereu? No obeiré els manaments del rei, sinó només els de la Llei de Déu que Moisès donà als nostres pares. Però tu, inventor de tota mena de maldats contra els hebreus, no t'escaparàs pas de les mans de Déu».

Salm responsorial 16,1.5-6.8 i 15 (R.: 15b)
Escolteu-me, Senyor, demano justícia,
escolteu el meu clam;
oïu atentament la meva defensa,
surt de llavis que no enganyen.

R. Quan em desvetlli,
us contemplaré fins a saciar-me'n, Senyor.

Els meus passos no abandonen
els camins prescrits,
avancen segurs per les vostres rutes.
Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu;
us invoco, Senyor, escolteu el que us demano. R.

Guardeu-me com la nineta dels ulls,
protegiu-me a l'ombra de les vostres ales.
Jo vinc a veure-us demanant justícia.
Quan em desvetlli
us contemplaré fins a saciar-me'n. R.

Al·leluia Jo 15,16
Sóc jo qui us he escollit del món
per confiar-vos la missió d'anar pertot arreu
i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà.

Evangeli Lc 19,11-28
Per què no posaves al banc els meus diners?
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús era prop de Jerusalem, i els qui l'acompanyaven es pensaven que, d'un moment a l'altre, arribaria el Regne de Déu en forma visible. Per això ell els digué aquesta paràbola: «Un noble hagué d'anar-se'n a un país llunyà, per rebre-hi la investidura reial i tornar després al seu país. Cridà deu subalterns i confià a cadascun una quantitat igual de diner, dient-los que hi negociessin fins que ell tornés. Mentrestant els seus ciutadans, que no se l'estimaven, enviaren una ambaixada declarant que no el volien per rei.
Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar aquells subalterns per saber què havia guanyat cadascun. Es presentà el primer i digué: "El vostre diner n'ha produït deu vegades més". El seu Senyor li va dir: "Molt bé. Ets un bon administrador: el poc que t'havia confiat ho has administrat fidelment; ara et confio el govern de deu ciutats". Vingué després el segon i li digué: "Senyor, el vostre diner n'ha produït cinc vegades més". També li va dir: "A tu, igualment, et confio el govern de cinc ciutats". Però se'n presentà un altre que digué: "Senyor, aquí teniu els vostres diners, que he guardat embolicats en un mocador. Tenia por de vós, perquè sou un home exigent, que reclameu allò que no heu entregat i voleu collir on no havíeu sembrat". El Senyor li respongué: "Administrador dolent! Les teves mateixes paraules et condemnen. Tu sabies que sóc un home exigent, que reclamo allò que no he entregat i vull collir on no he sembrat. Per què, doncs, no posaves al banc els meus diners, i ara jo els podria recobrar amb interessos?" Aleshores digué als qui eren presents: "Preneu-li el diner i doneu-lo al qui en té deu vegades més". Ells li contestaren: "Senyor, si ja en té molt!" Però ell insistí: "Us ho asseguro: als qui tenen, els donaré encara més, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I els qui no em volien per rei, porteu-los aquí i executeu-los davant meu"».
Un cop Jesús hagué dit això, seguí davant d'ells, pujant cap a Jerusalem.