Lectura primera He 2,5-12
Convenia que aquell qui ens havia de guiar a la salvació
fos consagrat pels sofriments
Lectura de la carta als cristians hebreus
Déu no va sotmetre pas al domini dels àngels el món renovat de què ara parlem. En un lloc de les Escriptures algú en dona testimoni amb aquestes paraules: «Què és l'home, perquè us en recordeu, què és un mortal, perquè li doneu autoritat? L'heu posat un moment per sota els àngels, l'heu coronat de glòria i de prestigi; tot ho heu sotmès sota els seus peus». Si Déu ho ha sotmès tot a ell, vol dir que no ha deixat res fora del seu domini. De fet, encara no veiem que tot li estigui sotmès.
Hem vist que Jesús, abaixat, va ser posat un moment per sota dels àngels, però, ara, després de la passió i la mort, el veiem coronat de glòria i de prestigi; perquè Déu, que ens estima, va voler que morís per tots. Déu que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació fos consagrat pels sofriments. Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s'avergonyeix d'anomenar-los germans, i diu: «Anunciaré el vostre nom als meus germans, us lloaré enmig del poble reunit».
Salm responsorial 8,2ab i 5.6-7a.7b-9 (R.: cf. 7)
Senyor, sobirà nostre, que n'és, de gloriós,
el vostre nom per tota la terra!
Jo dic: Què és l'home, perquè us en recordeu,
què és un mortal,
perquè li doneu autoritat?
R. Heu fet el vostre Fill
rei de les coses que heu creat.
Gairebé l'heu igualat als àngels,
l'heu coronat de glòria i de prestigi,
l'heu fet rei de les coses que heu creat. R.
Tot ho heu posat sota els seus peus:
ramades de vedells i d'ovelles,
fins i tot els animals de la selva,
l'ocell que vola i els peixos del mar,
i tot el que segueix els camins dels oceans. R.
Al·leluia 1Te 2,13
Acolliu la paraula de Déu com allò que és de veritat:
paraula de Déu, i no paraula d'homes.
Evangeli Mc 1,21b-28
Jesús ensenyava amb autoritat
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
A Cafarnaüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla, i surt d'aquest home». Llavors l'esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: «Què vol dir tot això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova; fins i tot mana els esperits malignes, i l'obeeixen». I aviat la seva anomenada s'estengué per tota la regió de Galilea.
