Lectura primera Jn 1,1-2,1.11
Jonàs intentà fugir lluny de la presència del Senyor
Comença la profecia de Jonàs
El Senyor va fer sentir la seva paraula a Jonàs, fill d'Amatí, i li digué: «Ves a predicar a Nínive, la gran ciutat, i fes-li saber que m'ha arribat el clam de la seva maldat». Jonàs intentà fugir a Tarsís, lluny de la presència del Senyor. Baixà, doncs, a Jafa, trobà un vaixell que anava a Tarsís, pagà el passatge i s'embarcà per anar-se'n a Tarsís, lluny de la presència del Senyor. Però el Senyor desencadenà sobre el mar un huracà i una tempestat tan violenta que ja donaven per segur que naufragarien. Els mariners, desesperats, cridaven invocant cadascun el seu déu i, per alleugerir la nau, llençaren el bagatge a la mar. Mentrestant Jonàs s'havia ajagut al fons de la coberta, on dormia profundament. El capità hi anà i l'escridassà: «Què fas aquí, dormint? Aixeca't, invoca al teu Déu. Potser encara pensarà en nosaltres i no morirem ofegats».
Els mariners digueren entre ells: «Tirem sorts per saber qui és el culpable d'aquest mal». Tiraren les sorts i tocà a Jonàs. Ells li demanaren que els expliqués quina era la seva professió, d'on venia i de quin país era. Jonàs els respongué: «Jo soc hebreu i venero el Senyor, el Déu del cel, que ha fet el mar i els continents». Quan els mariners saberen que Jonàs intentava fugir de la presència del Senyor, es van esglaiar i li van dir: «Què has fet!» Després li van preguntar què podien fer amb ell perquè es calmés la mar, ja que el temporal anava creixent. Ell els respongué: «Tireu-me a l'aigua i la mar es calmarà: és per culpa meva que s'ha desencadenat aquest temporal». Els mariners intentaren tornar a terra a força de rems, però no podien, perquè la mar s'encrespava més i més. Aleshores cridaren i digueren al Senyor: «Ah, Senyor, si no volem naufragar hem de sacrificar la vida d'aquest home; no ens en feu responsables a nosaltres, perquè vós, Senyor, heu volgut que fos així». Després tiraren Jonàs a l'aigua i es calmà la tempestat. Aquells homes van sentir una gran veneració pel Senyor, van oferir una víctima i van fer prometences.
Mentrestant el Senyor disposà que un monstre marí engolís Jonàs, i Jonàs es quedà dintre el monstre tres dies i tres nits. Després el Senyor ordenà al monstre que vomités Jonàs a terra.
Salm responsorial Jn 2,3.4.5.8 (R.: 7c)
Enmig del perill he clamat al Senyor,
i ell m'ha respost.
He cridat auxili
des de l'entranya del país dels morts,
i vós m'heu escoltat.
R. Senyor, Déu meu,
heu tret de la fossa la meva vida.
En alta mar m'heu llançat a les profunditats,
i les fonts dels rius m'han engolit;
tots els rompents de les onades
han passat per sobre meu. R.
Jo pensava:
«M'heu privat de la vostra mirada.
Ah, si pogués contemplar de nou
el vostre temple sant!» R.
Quan la meva vida s'esllanguia,
m'he recordat del Senyor
i la meva pregària ha arribat fins a vós,
fins al vostre temple sant. R.
Al·leluia Jo 13,34
Us dono un manament nou,
diu el Senyor:
Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.
Evangeli Lc 10,25-37
Per a mi, qui són aquests altres?
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús, s'alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir l'herència de la vida eterna?» Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?» Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix». Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs».
Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?» Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié, se'n compadí, s'hi acostà, li embenà les ferides, després d'amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se n'ocupà. L'endemà, quan se n'anava, donà dos denaris a l'hostaler dient-li: "Ocupa't d'ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més". Quin d'aquests tres et sembla que va veure l'altre que hem d'estimar en l'home que havia caigut en mans de lladres?» Ell respongué: «El qui es va compadir d'ell». Jesús li digué: «Doncs tu fes igual».
