DILLUNS DE LA SETMANA XIII DURANT L'ANY / I


Lectura primera Gn 18,16-33
Fareu desaparèixer tant el just com el culpable?
Lectura del llibre del Gènesi
Aquells homes s'aixecaren i se n'anaren de l'alzina de Mambré cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per acomiadar-los. El Senyor es deia: «Per què he d'amagar a Abraham el que vaig a fer? Abraham s'ha de convertir en un poble gran i nombrós, i tots els nadius del país es valdran d'ell per a beneir-se. Jo m'he fet meu Abraham perquè ordeni als seus fills i a tots els descendents de seguir els meus camins, de ser justos i bondadosos, i així jo compliré totes les meves promeses». Llavors el Senyor digué: «Quin clam tan fort a Sodoma i a Gomorra! Que n'és de greu el seu pecat! Hi baixaré a veure si tota la ciutat es comporta com ho denota aquest clam que m'arriba. Si no és tota la ciutat, vull saber-ho».
Els dos homes que acompanyaven el Senyor se n'anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant el Senyor. Llavors Abraham s'acostà i digué: «De debò que fareu desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi hagués cinquanta justos. Els faríeu desaparèixer? No perdonaríeu la població per amor dels cinquanta justos que hi hauria? Mai de la vida no podreu fer una cosa així! Fer morir el just amb el culpable? Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! Vós que judiqueu tot el món us podríeu desentendre de fer justícia?» El Senyor respongué: «Si trobava a la ciutat de Sodoma cinquanta justos, per amor d'ells perdonaré tota la població». Abraham insistí: «Encara goso parlar al Senyor, jo que sóc pols i cendra. Suposem que, per arribar als cinquanta justos en faltessin cinc. Per aquests cinc que falten destruiríeu tota la ciutat?» Ell contestà: «No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos». Abraham li tornà a parlar: «Suposem que només n'hi hagués quaranta». Li respongué: «No ho faria per consideració a aquests quaranta». Abraham continuà: «Que el meu Senyor no s'enfadi si insisteixo: Suposem que només n'hi hagués trenta». Ell respongué: «No ho faria per consideració a aquests trenta». Abraham insistí: «Encara goso parlar al meu Senyor: Suposem que només n'hi hagués vint». Ell contestà: «No la destruiria per consideració a aquests vint». Abraham insistí de nou: «Que el meu Senyor no s'enfadi si insisteixo per darrera vegada: Suposem que només n'hi hagués deu». Ell respongué: «No la destruiria per consideració a aquests deu». Quan el Senyor acabà de parlar, se n'anà, i Abraham se'n tornà al lloc on vivia.

Salm responsorial 102,1-2.3-4.8-9.10-11 (R.: 8a)
Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis dels seus favors.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d'amor entranyable. R.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l'amor.
No sempre acusa,
ni guarda rancúnia sense fi. R.

No ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra. R.

Al·leluia Salm 94,8ab
No enduriu, avui, els vostres cors;
escolteu la veu de Déu.

Evangeli Mt 8,18-22
Vine amb mi
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús, veient que hi havia molta gent al seu voltant, donà ordre de marxar cap a l'altra riba del llac. Llavors vingué un mestre de la Llei i li digué: «Mestre, us seguiré per tot arreu on anireu». Jesús li respon: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». Un dels deixebles li digué: «Senyor, permeteu-me primer d'anar-me'n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare». Jesús li diu: «Vine amb mi, i deixa que els morts enterrin els seus morts».