Lectura primera Jn 3,1-10
Els ninivites es convertiren i el Senyor es va desdir
Lectura de la profecia de Jonàs
El Senyor va fer sentir a Jonàs la seva paraula per segona vegada i li digué: «Ves a Nínive, la gran capital, i proclama-hi el que jo et diré». Jonàs se n'anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. Nínive era una ciutat grandiosa. Per recórrer-la tota calia fer tres dies de camí. Jonàs començà a fer una jornada de camí dintre la ciutat i cridava: «D'aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda». La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac negre.
Quan el rei ho va saber, s'aixecà del tron, es tragué el mantell reial, es vestí de dol i s'assegué a la cendra, i ordenà que, per tota la ciutat, fessin una crida, manant en nom del rei i del seu govern que ni homes, ni bèsties ni ramats no tastessin res, ni els traguessin a pasturar o als abeuradors; que es vestissin de dol homes i bèsties; que tothom clamés a Déu amb totes les seves forces, que es convertís i s'apartés del mal camí i de les violències que cometia. I deia: «Qui sap si Déu es repensarà i es desdirà, si la seva severitat es farà enrere i no morirem?» Déu veié que de fet es convertien i s'apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure sobre d'ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.
Salm responsorial 129,1-2.3-4.7-8 (R.: 3)
Des de l'abisme us crido, Senyor.
Escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
aquest clam que us suplica.
R. Senyor, si tinguéssiu en compte les culpes,
qui es podria sostenir?
Si tinguéssiu en compte les culpes,
qui es podria sostenir?
Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte. R.
Israel espera el Senyor,
perquè són del Senyor l'amor fidel
i la redempció generosa.
És ell qui redimeix Israel
de totes les seves culpes. R.
Al·leluia Lc 11,28
Sortosos els qui escolten la paraula de Déu
i la guarden.
Evangeli Lc 10,38-42
Marta l'acollí. Maria ha escollit la millor part
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m'hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m'ajudi». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa».
