DISSABTE DE LA SETMANA XXI DURANT L'ANY / II


Lectura primera 1C 1,26-31
Déu ha escollit els qui el món té per dèbils
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, mireu qui sou els qui heu estat cridats: als ulls dels homes, sou pocs els instruïts, sou pocs els poderosos o de família noble. Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món te per dèbils i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas; per destituir els qui són alguna cosa, ha escollit els qui no valen per a res; així ningú no pot gloriar-se davant Déu. Però vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot el que sou, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat i la nostra redempció, perquè, tal com diu l'Escriptura: «Si algú és gloria, s'haurà de gloriar del Senyor».

Salm responsorial 32,12-13.18-19.20-21 (R.: 12b)
Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat.
El Senyor guaita des del cel
observant un per un tots els homes.

R. Feliç el poble
que el Senyor s'ha escollit per heretat.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam. R.

Tenim posada l'esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
És l'alegria del nostre cor,
i confiem en la presència del seu nom. R.

Al·leluia Jo 13,34
Us dono un manament nou,
diu el Senyor:
Que us estimeu els uns als altres
tal com jo us he estimat.

Evangeli Mt 25,14-30
El que t'havia encomanat ho has administrat fidelment.
Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n'anava fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc milions, a l'altre dos i a l'altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n'anà. El qui n'havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n'havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n'havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo.
Al cap de molt temps l'amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc milions, portà també els cinc que havia guanyat i digué: "Senyor, m'havíeu confiat cinc milions i n'he guanyat cinc més". L'amo li va dir: "Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t'havia encomanat, ho has administrat fidelment. Ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor". Es presentà després el qui n'havia rebut dos i digué: "Senyor, m'havíeu confiat dos milions i n'he guanyat dos més". L'amo li va dir: "Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t'havia encomanat, ho has administrat fidelment. Ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor". Es presentà també el qui n'havia rebut un, i digué: "Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre". L'amo li contestà: "Ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs, havies de posar al banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo fora a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents"».