Lectura primera 1S 18,6-9;19,1-7
El meu pare, Saül, et vol matar
Lectura del primer llibre de Samuel
Un dia que David tornava victoriós d'una batalla contra els filisteus, de totes les poblacions d'Israel sortien les dones a rebre el rei Saül, cantant i ballant al so dels tambors i dels ferrets i amb crits d'alegria. Tot dansant, les dones repetien aquesta tornada: «Saül n'ha derrotat a milers, i David a desenes de milers». Saül s'indignà moltíssim i trobà de molt mal gust aquell cant. Deia: «Per a David, desenes de milers, per a mi, tan sols milers i prou; només falta que me'l facin rei». D'aquell dia ençà, Saül mirà David amb recel.
Saül parlà amb el seu fill Jonatàs i amb els oficials del seu propòsit de matar David. Jonatàs, que estimava molt David, li ho va advertir. Li digué: «El meu pare, Saül, et vol matar. Demà al matí ves amb compte i queda't amagat, que no et vegi ningú. Jo sortiré amb el meu pare i l'acompanyaré cap al camp on estaràs amagat, li parlaré de tu, veuré què passa i t'ho faré saber. L'endemà, Jonatàs parlà bé de David al seu pare, Saül, i li digué: «No facis res contra el teu oficial David, que ell no t'ha fet cap mal. Al contrari, les seves campanyes t'han estat molt profitoses. Amb perill de la seva pròpia vida, ha derrotat els filisteus i, sota el seu comandament, el Senyor ha donat al poble d'Israel unes grans victòries, tu mateix ho has vist i te n'has alegrat. Per què vols cometre el crim de vessar una sang innocent, com seria matar David sense cap motiu?» Saül va fer cas del que Jonatàs li deia i jurà per la vida del Senyor que no faria matar David. Tot seguit Jonatàs cridà David i li donà compte de la conversa que havia tingut amb el seu pare. Després Jonatàs portà David a Saül, i David continuà com abans al seu servei.
Salm responsorial 55,2-3.9-10.11-12.13 (R.: 5bc)
Compadiu-vos de mi, Déu meu,
que els homes ja em tenen a les mans;
no paren de seguir-me tot el dia,
ja són a la vora,
tothom combat contra mi.
R. Confio en Déu, no tinc por de res.
Heu dut el compte de la meva vida errant,
en el vostre odre heu recollit
les meves llàgrimes:
Veuré la retirada dels enemics,
i, el dia que us invoqui,
sabré que Déu m'afavoreix. R.
Celebro les promeses de Déu;
confio en ell, no tinc por de res.
Què poden fer-me els homes? R.
Mantinc les prometences, Déu meu,
les compliré en acció de gràcies. R.
Al·leluia 2Tm 1,10
Jesucrist, el nostre salvador,
ha desposseït la mort del poder que tenia
i, amb la Bona Nova de l'evangeli,
ha fet resplendir la llum de la vida.
Evangeli Mc 3,7-12
Els esperits malignes cridaven: «Vós sou el Fill de Déu».
Però Jesús els reprenia, perquè no volia que el descobrissin
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús se n'anà amb els deixebles cap al llac i el seguí una multitud de gent de Galilea. També vingué gent de Judea, de Jerusalem, d'Idumea, de l'altra banda del Jordà, i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit parlar de tot el que feia. Ell digué als deixebles que li procuressin una barca perquè la gent no el masegués: n'havia curat tants que els malalts s'abalançaven damunt d'ell per poder-lo tocar. Els qui tenien esperits malignes, quan el veien, es prosternaven als seus peus i cridaven: «Vós sou el Fill de Déu». Però Jesús els reprenia molt fort, perquè no volia que el descobrissin.