Lectura primera Tb 6,10-11;7,1.9-17;8,4-9a
Compadiu-vos de mi i d'ella,
i feu que arribem tots dos a la vellesa en bona salut
Lectura del llibre de Tobit
En aquells dies, quan trobant-se ja a Mèdia s'acostaven a Ecbatana, Rafael digué al noi: «Tobies, germà». I ell respongué: «Aquí em tens». L'àngel li respongué: «Aquí viu Ragüel, un parent teu, de la teva mateixa tribu, i té una filla que es diu Sara. Aquí podem quedar-nos aquesta nit». Quan arribaren a Ecbatana, Tobies li digué: «Azaries, germà, porta'm de dret a casa de Ragüel, el meu parent». I el portà a casa de Ragüel, que trobaren assegut prop de la porta del pati, i el saludaren primer. Ell els digué: «Benvinguts, germans, entreu sans i estalvis». I els va fer entrar a casa. Llavors va fer matar un anyell de la ramada i els acollí amb tota cordialitat. Després d'haver-se rentat i fetes les ablucions rituals, s'assegueren a taula per menjar. Tobies digué a Rafael: «Germà Azaries, digues a Ragüel que em doni per muller Sara, la meva parenta». Ragüel sentí aquestes paraules i digué al noi: «Menja i beu, i dorm plàcidament aquesta nit: No hi ha cap altre home a qui li escaigui rebre Sara, la meva filla, com tu, germà. Tampoc jo no puc donar-la a cap altre sinó a tu, que ets el meu parent. Però, fill meu, t'he de dir la veritat. L'he donada a set homes parents nostres i han mort la mateixa nit de noces. I ara menja i beu, fill meu, i el Senyor farà el que us convé». Però Tobies digué: «No tastaré res de tot això fins que compleixis el que et demano». I Ragüel respongué: «Ho faig: te la dono com ho prescriu el llibre de Moisès, tal com el Déu del cel ha determinat que et sigui donada. Pren la teva parenta; des d'ara ets el seu germà i ella és la teva germana. Te la dono des d'avui per sempre. I que el Senyor del cel us beneeixi a mans plenes aquesta nit, fills meus, i us concedeixi gràcia i felicitat». Llavors Ragüel va cridar Sara, la seva filla, es va acostar a Tobies i, agafant-la per la mà, la hi va donar dient: «Pren la teva esposa que t'és donada d'acord amb la llei; i amb el que disposa per escrit el llibre de Moisès. Pren-la i en bona hora presenta-la al teu pare. I que el Déu del cel us concedeixi a mans plenes la felicitat». Llavors cridà la seva mare dient-li que portés un full per escriure-hi l'acta de matrimoni, fent-hi constar com la hi donaven per esposa segons ho prescriu la Llei de Moisès. La mare portà el full, i ell escrigué l'acta i la signà. Després començaren a menjar i beure. Ragüel cridà la seva esposa Edna i li digué: «Prepara l'altra cambra i acomoda-hi la noia». I tal com li havien dit anà a disposar-ho i, introduint-hi la noia, es posà a plorar, però s'eixugà les llàgrimes i li digué: «Filla meva, sigues valenta. Que el Senyor del cel et doni joia en lloc de la teva tristesa. Sigues valenta!» I va sortir. Un cop hagueren sortit, van tancar la porta de la cambra. Tobies s'alçà del llit i digué a Sara: «Germana, aixeca't! Preguem i demanem al Senyor que s'apiadi de nosaltres i ens guardi». Es van llevar, doncs, i pregaven el Senyor que els guardés la salut. Deien: «Sou beneït, Déu dels nostres pares, i és beneït el vostre nom sant per tots els segles dels segles! Que us beneeixin el cel i totes les vostres creatures per tots els segles! Vós vàreu crear Adam, li donàreu Eva com ajut i suport, i d'ells prové el llinatge dels homes. Per això diguéreu: "No seria bo que l'home estigués sol: li faré qui l'ajudi i l'acompanyi". Vós sabeu que prenc per muller aquesta germana meva, no per abusar-ne, sinó per tenir descendència. Compadiu-vos de mi i d'ella, i feu que arribem tots dos a la vellesa en bona salut». I digueren: «Amén, amén». I dormiren tota la nit.
Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: cf. 1a)
Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
R. Feliços els fidels del Senyor.
La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d'olivera
al voltant de la taula. R.
És així com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure
prosperar Jerusalem. R.
Al·leluia 2Tm 1,10
Jesucrist, el nostre Salvador,
ha desposseït la mort del poder que tenia
i, amb la Bona Nova de l'evangeli,
ha fet resplendir la llum de la vida.
Evangeli Mc 12,28b-34
No hi ha cap altre manament més gran que aquests
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús i li va fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?» Jesús li respongué: «El primer és aquest: "Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces". El segon és : "Estima els altres com a tu mateix". No hi ha cap altre manament més gran que aquests». El mestre de la Llei li digué: «Molt bé, mestre. És veritat que "Déu és un de sol i que no n'hi ha cap altre fora d'ell. I que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces", i "estimar els altres com a si mateix" és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l'altar». Jesús, en sentir aquesta resposta tan assenyada, li digué: «No ets lluny del Regne de Déu». I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.
