Lectura primera He 11,32-40
Gràcies a la fe sotmeteren reialmes.
Déu ens tenia preparada a nosaltres una sort millor
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, per què continuar? No tindria prou temps si volia exposar-vos els fets de Gedeó, de Barac, de Samsó, de Jeftè, de David, de Samuel i dels profetes.
Gràcies a la fe, sotmeteren reialmes, administraren justícia, veieren complertes les promeses de Déu, clogueren la boca dels lleons, apagaren focs violents, s'escaparen de l'espasa, recobraren la salut, foren valents en el combat, allunyaren exèrcits enemics; hi hagué mares que recobraren els seus fills ressuscitats; alguns es deixaren esquarterar i refusaren les propostes de llibertat per obtenir la resurrecció a una vida millor; d'altres foren escarnits, assotats, encadenats i empresonats, d'altres foren apedregats, serrats, morts amb l'espasa, d'altres hagueren de fugir vestits amb pells d'ovella o de cabra, privats de tot, perseguits, maltractats, errant pels deserts i per les muntanyes, i aixoplugant-se en cavernes i caus de la terra, ja que el món no era digne d'acollir-los.
L'Escriptura ha elogiat la fe de tots aquests, però cap d'ells no arribà a posseir les promeses, perquè Déu, que ens tenia preparada a nosaltres una sort millor, no volia que ells les obtinguessin sense nosaltres.
Salm responsorial 30,20.21.22.23.24 (R.: 25)
Quina felicitat tan gran
reserveu als vostres fidels!
La concediu als qui s'arreceren en vós
per defensar-se dels homes.
R. Sigueu valents, tingueu coratge,
tots els qui espereu en el Senyor.
Els amagueu a la vostra presència,
lluny de les conjuracions humanes;
els encobriu a casa vostra,
lluny dels atacs de les llengües. R.
Beneït sigui el Senyor.
És admirable l'amor que em manifesta
dins la ciutat emmurallada. R.
Jo que havia dit tan aviat:
«M'heu allunyat de la vostra presència».
Ben cert, heu escoltat la meva súplica
quan implorava el vostre auxili. R.
Estimeu el Senyor, els qui li sou fidels!
El Senyor guarda els qui creuen en ell,
però castiga sense planye'ls
els qui obren amb orgull. R.
Al·leluia Lc 7,16
Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,
Déu ha visitat el seu poble.
Evangeli Mc 5,1-20
Esperit maligne, surt d'aquest home
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles arribà a l'altra banda del llac, al país dels gerasens. Així que saltà de la barca, vingué, de les coves sepulcrals on vivia, un home posseït d'un esperit maligne. No el podien lligar ni tan sols amb cadenes, perquè més d'una vegada havia trencat les cadenes i els grillons amb què l'havien lligat. Ningú no el podia dominar. De nit i de dia anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i fent-se mal a cops de pedra. En veure Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà als seus peus i li digué cridant tant com podia: «Per què us fiqueu amb mi, Jesús, Fill de Déu altíssim? Us conjuro per Déu que no em turmenteu». És que Jesús li deia: «Esperit maligne, surt d'aquest home». Jesús li preguntava: «Com et dius?» Ell li respon: «Legió, perquè som molts». I demanava a Jesús amb insistència que no els tragués fora del país.
Veient que per allà a la muntanya passava un gran ramat de porcs, demanaren a Jesús que els enviés als porcs i els hi deixés entrar. Jesús els ho permeté, i així que els esperits malignes entraren en els porcs, tot el ramat, que era d'uns dos mil, es precipità muntanya avall fins al llac, on s'ofegaren. Els porquers fugiren i portaren la nova al poble i a les cases dels encontorns, i la gent sortí a veure què havia passat. Quan arribaren, veieren l'endimoniat, que havia tingut la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i s'apoderà d'ells un gran temor. Els qui ho havien vist els contaren tot el que havia passat a l'endimoniat i als porcs. Llavors es posaren a pregar Jesús que se n'anés del seu territori. Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava que el volgués amb ell, però Jesús no ho acceptà i li digué que tornés a casa seva, amb els seus, i els expliqués tot el que el Senyor li havia fet i com s'havia compadit d'ell. Aquell home se n'anà i proclamava per tota la Decàpolis el que Jesús li havia fet, i tothom se'n meravellava.
