Lectura primera Gn 1,1-19
Déu digué i va ser així
Comença el llibre del Gènesi
Al principi Déu creà el cel i la terra. La terra era un món buit i sense cap ordre, tota la superfície de l'oceà era coberta de foscor i un vent de Déu batia les ales sobre les aigües. Déu digué: «Que existeixi la llum». I la llum existí. Déu veié que la llum era bona de debò. Déu la separà de la foscor i donà a la llum el nom de «dia», i a la foscor, el de «nit». Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: «Que hi hagi un firmament entremig de les aigües per separar unes aigües de les altres». Déu va fer el firmament i separà les aigües que hi ha sota de les de sobre el firmament. I va ser així. Déu veié que el firmament era bo, i li donà el nom de «cel». Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia. Déu digué: «Que les aigües de sota el cel es reuneixin totes en un indret i apareguin els continents». I va ser així. I Déu donà als continents el nom de «terra», i a les aigües reunides, el de «mar». Déu ho veié, i era bo.
Déu digué: «Que la terra produeixi la vegetació: herbes que facin llavor i arbres fruiters de tota mena que donin fruit amb la seva llavor per tota la terra». I va ser així. La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu ho veié i era bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia. Déu digué: «Que hi hagi al firmament del cel uns llumeners que separin el dia de la nit, i assenyalin les festivitats, els dies i els anys i, des del firmament del cel, il·luminin la terra». I va ser així. Déu va fer els dos astres gegants: un de més gran que regnés sobre el dia, i un de més petit, que governés la nit; va fer també les estrelles. Déu els col·locà al firmament del cel perquè il·luminessin la terra, regnessin sobre el dia i la nit i separessin la llum de la foscor. Déu ho veié i era bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.
Salm responsorial 103,1-2A.5-6.10 i 12.24 i 35c (R.: 31b)
Beneeix el Senyor, ànima meva.
Senyor, Déu meu, que en sou, de gran.
Aneu vestit d'esplendor i de majestat,
us embolcalla la llum com un mantell.
R. Que s'alegri el Senyor
contemplant el que ha fet.
Assentàreu la terra sobre uns fonaments,
incommovible per segles i segles.
La cobríreu amb el mantell dels oceans,
les aigües sepultaven les muntanyes. R.
De les fonts, en feu brollar torrents,
que s'escolen entre les muntanyes;
a les seves ribes nien els ocells,
refilen entre les branques. R.
Que en són, de variades, Senyor,
les vostres obres,
i totes les heu fetes amb saviesa.
La terra és plena de les vostres criatures.
Beneeix el Senyor, ànima meva. R.
Al·leluia Mt 4,23
Jesús predicava la Bona Nova del Regne,
i guaria en el poble tota malaltia.
Evangeli Mc 6,53-56
Tots els qui el tocaven es posaven bons
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús i els seus deixebles travessaren el llac i tocaren terra a Genesaret. Així que desembarcaren, la gent, que el reconegué, va recórrer tota la contrada i li portaven en lliteres els malalts allà on sentien dir que havia anat. Arreu on arribava, pobles i poblets o cases de camp, posaven els malalts a la plaça i li demanaven ni que fos de tocar la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven es posaven bons.
