Lectura primera Gn 19,15-29
El Senyor va fer ploure sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, a trenc d'alba, els dos àngels donaren pressa a Lot i li deien: «Corre, emporta't de casa la teva dona i les teves dues filles, si no voleu ser escombrats amb la ciutat culpable». Veient que encara s'entretenia, com que el Senyor el volia salvar, els àngels els agafaren tots per les mans i els tragueren de la ciutat. Un cop fora li digueren: «Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t'aturis enlloc de la plana, que series escombrat: fuig a la muntanya». Lot els digué: «No, senyors meus: jo servent vostre, he obtingut el vostre favor i heu estat amb mi tan bons que m'heu volgut salvar la vida; penseu, doncs, que, abans no m'hauré refugiat a la muntanya, ja m'haurà encalçat el desastre i moriré. Mireu, aquí hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m'hi refugiar. És ben petita. Deixeu-m'hi fugir per salvar la vida». Ell li respongué: «Fins en això et vull complaure: no destruiré la ciutat que dius. Corre, ves a refugiar-t'hi, que no podré fer res fins que hi seràs». Per això la ciutat es diu Segor, que vol dir petita. Lot hi arribà quan el sol sortia, i a l'instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra i va destruir aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i els seus cultius. La dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una pilastra de sal.
Abraham anà de bon matí a l'indret on s'havia aturat a la presència del Senyor, mirà cap a Sodoma i Gomorra i cap a la plana i veié que pujava de la terra una fumarada com si fos una fornal. Així Déu, quan destruí les ciutats de la plana, recordant-se d'Abraham, va fer marxar Lot que hi habitava, perquè no es trobés enmig de la catàstrofe.
Salm responsorial 25,2-3.9-10.11-12 (R.: 3a)
Examineu-me, Senyor, i proveu-me,
depureu al foc el meu cor.
Tinc present davant dels meus ulls
el vostre amor
i visc d'acord amb la vostra veritat.
R. Tinc davant dels ulls el vostre amor, Senyor.
No em compteu entre els pecadors,
entre els homes que cometen crims de sang;
les seves mans són mal intencionades
i plenes de favors per subornar. R.
La meva vida és més honrada.
Allibereu-me, doncs, i compadiu-vos de mi.
Els meus peus van pel camí dret;
beneiré el Senyor enmig del poble reunit. R.
Al·leluia Salm 129,5
Confio en el Senyor,
confio en la seva paraula.
Evangeli Mt 8,23-27
S'aixecà, renyà els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús pujà a la barca acompanyat dels seus deixebles. Mentrestant començaren a aixecar-se grans onades, que fins cobrien la barca. Però ell dormia. Llavors el van cridar i li deien: «Senyor, salveu-nos! Ens enfonsem!» Jesús els diu: «Per què us esvereu? Quina poca fe!» I s'aixecà, renyà els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança. Aquells homes deien, admirats: «Què és aquest, que fins els vents i l'aigua l'obeeixen?»
