DIMECRES DE LA SETMANA III DURANT L'ANY / I


Lectura primera He 10,11-18
Jesucrist ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser santificats
Lectura de la carta als cristians hebreus
Tots els sacerdots oficien diàriament i ofereixen sovint unes víctimes semblants, que mai no poden treure els pecats. Però Jesucrist, després d'oferir-se una sola vegada com a víctima pels pecats, s'ha assegut per sempre a la dreta de Déu, esperant que Déu faci dels seus enemics l'escambell dels seus peus. Amb una sola oblació, ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser santificats. En dona testimoni l'Esperit Sant que diu: «L'aliança que jo pactaré amb ells després d'aquells dies serà aquesta, diu l'oracle del Senyor: Posaré la meva llei en els seus cors, l'escriuré en el seu interior». I afegeix: «No em recordaré dels seus pecats ni de les seves culpes». Ara bé; un cop Déu ha perdonat els pecats, ja no cal presentar cap més ofrena per obtenir-ne el perdó.

Salm responsorial 109,1.2.3.4 (R.: 4bc)
Oracle del Senyor al meu Senyor:
«Seu a la meva dreta,
i espera que faci dels enemics
l'escambell dels teus peus».

R. Ets sacerdot per sempre
segons l'orde de Melquisedec.

Que el Senyor estengui lluny des de Sió
el poder del teu ceptre.
Impera enmig dels enemics. R.

«Ja eres príncep el dia que vas néixer,
tens la glòria sagrada des del si de la mare,
abans de l'aurora jo t'he engendrat». R.

El Senyor no es desdiu del que jurà:
«Ets sacerdot per sempre,
segons l'orde de Melquisedec». R.

Al·leluia
La llavor és la paraula de Déu,
el sembrador és el Crist;
tothom qui el troba viurà per sempre.

Evangeli Mc 4,1-20
El sembrador va sortir a sembrar
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d'ell que pujà en una barca i s'hi assegué. Tota la gent es quedà a terra vora l'aigua, i ell els ensenyava llargament en paràboles. Tot ensenyant-los, els deia: «Escolteu: El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una altra part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però, com que no tenia arrels, quan sortí el sol, la recremà. Una part caigué entre els cards, però els cards, en créixer, l'ofegaren i no donà fruit. Una part, finalment, caigué a la terra bona, on pujà i cresqué fins que donà fruit, i arribà a donar trenta, seixanta i cent». I afegia: «Qui tingui orelles, que ho senti».
Quan Jesús es quedà sol, els qui eren amb ell juntament amb els dotze li preguntaven sobre aquestes paràboles. Ell els digué: «Déu us fa a vosaltres el do de revelar-vos els secrets del seu Regne, però als qui s'han quedat fora els ho he de dir tot en paràboles, perquè, tot i veure-hi, no hi vegin, tot i sentir-hi, no ho entenguin, ja que no es volen convertir, perquè Déu els perdoni».
I afegí: «Si no enteneu el sentit d'aquesta paràbola, com podreu entendre totes les altres? El sembrador sembra predicant la paraula. La llavor sembrada arran del camí vol dir aquells que han escoltat, però tot seguit ve Satanàs per endur-se la predicació sembrada en ells. Semblantment, la llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d'ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la predicació que havien rebut, sucumbeixen de seguida. La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells altres que han escoltat la predicació, però els envaeixen les preocupacions del món present, la seducció de les riqueses i les altres cobejances ofeguen la predicació que havien escoltat i no dona fruit. Finalment, la llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que senten la predicació, l'accepten i donen fruit; arriben a donar trenta, seixanta i cent».