Lectura primera He 12,4-7.11-15
El Senyor repta aquells que estima
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, en la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu enfrontat fins a vessar la sang. Heu oblidat les paraules encoratjadores que l'Escriptura us adreça com a fills: «Fill meu, no desestimis la correcció que ve del Senyor, no et cansis quan ell et reprèn, perquè el Senyor repta aquells que estima, fa sofrir els fills que ell prefereix». És per la vostra correcció que sofriu: Déu us tracta com a fills. Perquè, quin fill hi ha que el seu pare no corregeixi? La correcció, de moment, no sembla que porti alegria, sinó tristesa, però més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen en pau el fruit d'una vida honrada.
Per això enfortiu les mans que es deixen anar i els genolls que es dobleguen, aplaneu el camí per on passa el vostre peu, perquè el qui va coix no es faci més mal, sinó que es posi bé. Mireu de viure en pau amb tothom. Busqueu la santedat, ja que sense santedat ningú no veurà Déu. Vetlleu que ningú de vosaltres no quedi privat de la gràcia de Déu, i que no rebroti cap plançó amargant que pertorbi els altres i els contamini.
Salm responsorial 102,1-2.13-14.17-18a (R.: cf. 17)
Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis dels seus favors.
R. L'amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre.
Com un pare s'apiada dels fills,
el Senyor s'apiada dels fidels,
perquè sap de quin fang ens va formar,
i es recorda que som pols. R.
Però l'amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;
la seva bondat s'estén als fills dels fills,
si guarden la seva aliança. R.
Al·leluia Jo 10,27
Les meves ovelles reconeixen la meva veu,
diu el Senyor;
també jo les reconec i elles em segueixen.
Evangeli Mc 6,1-6
Els profetes només són mal rebuts en el seu poble
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte, començà a ensenyar en la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n'estranyava i deia: «D'on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se n'escandalitzaven.
Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva». I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.
