Lectura primera 1C 3,1-9
Treballem en l'obra de Déu,
i vosaltres sou el seu conreu,
l'edifici construït per ell
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Jo, germans, no us vaig poder parlar com a homes plens de L'Esperit, sinó com a homes nascuts de poc a la vida cristiana. La doctrina que us vaig donar era llet i no menjar sòlid. El menjar sòlid no l'hauríeu assimilat, ni ara no ho podríeu fer, perquè teniu mires encara massa humanes. Aquestes gelosies i discòrdies que teniu, què són sinó mires humanes? Uns diuen: Jo soc de Pau, i d'altres: Jo soc d'Apol·ló. Què vol dir això, sinó que encara sou purament humans? Què són Apol·ló i Pau? Simples servidors de Déu, que us han encaminat a creure, cadascun segons el do que li ha fet el Senyor. Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però Déu és qui us ha fet créixer. Aquí no compten per a res ni el qui planta ni el qui rega, sinó Déu que us fa créixer. Que un planti i un altre regui és igual: cadascun rebrà de Déu la paga que li correspon pel seu treball; nosaltres treballem en l'obra de Déu, i vosaltres sou el seu conreu, l'edifici construït per ell.
Salm responsorial 32,12-13.14-15.20-21 (R.: 12b)
Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat.
El Senyor guaita des del cel
observant un per un tots els homes.
R. Feliç el poble
que el Senyor s'ha escollit per heretat.
Des del lloc on ell resideix
es fixa en els qui poblen la terra;
ell, que ha modelat un per un tots els cors,
penetra totes les seves accions. R.
Tenim posada l'esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
És l'alegria del nostre cor,
i confiem en la presència del seu nom. R.
Al·leluia Lc 4,18
El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts,
a proclamar als captius la llibertat.
Evangeli Lc 4,38-44
També haig d'anunciar la Bona Nova
del Regne de Déu a les altres poblacions;
aquesta és la missió que m'ha estat confiada
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús sortí de la sinagoga i entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia molta febre i van pregar Jesús per ella. Jesús se li acostà, manà a la febre que la deixés i la febre la va deixar. Immediatament es llevà i els servia a taula.
Quan s'hagué post el sol, tots els qui tenien malalts de diverses malalties, els portaren. Jesús imposava les mans a cadascun i els curava. De molts, en sortien dimonis cridant i dient-li: «Ets el Fill de Déu». Però Jesús els renyava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies. Quan es feia de dia, sortí de casa i se n'anà en un lloc solitari. La gent, que el buscava, arribà on ell era i el volien retenir perquè no se n'anés, però ell els digué: «També haig d'anunciar la Bona Nova del Regne de Déu a les altres poblacions, aquesta és la missió que m'ha estat confiada». I predicava a les sinagogues del país dels jueus.
