DISSABTE DE LA SETMANA II DE PASQUA


Lectura primera Fets 6,1-7
Elegiren set homes plens de l'Esperit Sant
Lectura dels Fets dels Apòstols
Per aquells dies anava augmentant el nombre dels creients, i els immigrants de llengua grega es queixaven dels nadius perquè, en la distribució diària d'ajuda als pobres, les seves viudes no eren ateses. Llavors els dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a distribuir l'ajuda als pobres. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l'Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta feina; nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula». Tothom trobà bé aquesta proposta, i elegiren Esteve, un home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Tímon, Parmenàs i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.
La paraula de Déu s'anava estenent, i a Jerusalem creixia molt el nombre dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.

Salm responsorial 32,1-2.4-5.18-19 (R.: 22)
Justos, aclameu el Senyor,
fareu bé de lloar-lo, homes rectes.
Celebreu el Senyor amb la lira,
acompanyeu amb l'arpa els vostres cants.

R. Que el vostre amor, Senyor,
no ens deixi mai; aquesta és l'esperança que posem en vós.

O bé:
Al·leluia.

Perquè la paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor. R.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam. R.

Al·leluia
Crist, el creador de totes les coses,
ha ressuscitat i s'ha compadit del llinatge humà.

Evangeli Jo 6,16-21
Van veure venir Jesús caminant sobre l'aigua
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Cap al tard, els deixebles de Jesús baixaren al llac i s'embarcaren en direcció a Cafarnaüm, que és a l'altra riba del llac. Ja s'havia fet fosc i Jesús encara no havia vingut. Mentrestant el vent bufava molt fort i el llac s'encrespava. Quan s'havien allunyat unes tres o quatre milles, van veure Jesús, que s'acostava cap a la barca caminant sobre l'aigua, i es van esglaiar. Jesús els diu: «Soc jo, no tingueu por». Anaven a prendre'l en la barca, però immediatament la barca tocà terra al lloc on anaven.