Lectura primera 2S 12,1-7a.10-17
He pecat contra el Senyor
Lectura del segon llibre de Samuel
En aquells dies, el Senyor envià Natan a David. Natan hi anà i li digué: «En una ciutat hi havia dos homes; l'un era ric i l'altre, pobre: El ric tenia molts ramats d'ovelles i de vaques. El pobre no tenia res més que una ovella petita que ell mateix havia comprat i havia criat. L'ovella creixia amb ell i amb els seus fills. Menjava del seu plat, bevia del seu vas, dormia als seus braços i la tenia com una filla. Un dia el ric rebé a casa seva un foraster, i com que li dolia de prendre un moltó o un vedell dels seus ramats per servir-lo al seu hoste, prengué l'ovella del pobre i la serví al foraster».
En sentir això, David s'indignà moltíssim i digué a Natan: «Ho juro per la vida del Senyor: un home així mereixeria la mort. Pagarà l'ovella quatre vegades perquè, sense mirament, ha comès una acció com aquesta». Natan li respongué: «Aquest home ets tu. Això diu el Senyor, Déu d'Israel: Ja que tu m'has menyspreat prenent per esposa la dona d'Uries, l'hitita, l'espasa no s'apartarà mai més de casa teva: Això diu el Senyor: Faré que els mals et vinguin de la teva pròpia casa. Davant els teus ulls donaré les teves esposes a un altre que te les prendrà a la llum del dia. Tu has obrat d'amagat, jo ho faré a plena llum davant tot el poble d'Israel». David digué a Natan: «He pecat contra el Senyor». Natan li respongué: «Està bé: el Senyor passa per alt el teu pecat; no moriràs. Però amb aquest acte has ofès el Senyor: per això el fill que t'ha nascut morirà». Natan se'n tornà a casa seva.
El Senyor envià una malaltia al noi que la muller d'Uries havia donat a David, i perderen tota l'esperança. David implorà Déu a favor del nen, dejunant i dormint a terra. Els notables del palau intentaven fer-lo alçar de terra, però ell no en feia cas, ni volia tastar res.
Salm responsorial 50,12-13.14-15.16-17 (R.: 12a)
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.
No em llanceu de la vostra presència,
ni em prengueu el vostre esperit sant.
R. Déu meu, creeu en mi un cor ben pur.
Torneu-me el goig de la vostra salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
Ensenyaré els vostres camins als pecadors,
i tornaran a vós els qui us han abandonat. R.
No em demaneu compte de la sang que he vessat,
i aclamaré el vostre perdó,
Déu meu, Déu que em salveu.
Obriu-me els llavis, Senyor,
i proclamaré la vostra lloança. R.
Al·leluia Jo 3,16
Déu estima tant el món,
que ha donat el seu Fill únic;
tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.
Evangeli Mc 4,35-41
Qui deu ser aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
Un dia, cap al tard, Jesús diu als deixebles: «Passem a l'altra riba». Deixaren, doncs, la gent, i se l'endugueren en la mateixa barca on es trobava. Vora d'ells seguien també altres barques. Mentrestant s'aixecà un temporal de vent tan fort que les onades queien sobre la barca i s'anava omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap reclinat en un coixí. Ells el criden i li diuen: «Mestre, no veieu que ens enfonsem?» Jesús es desvetllà, renyà el vent i digué a l'aigua: «Calla i estigues quieta». El vent amainà i seguí una gran bonança. Després els digué: «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?» Ells, plens de gran respecte, es preguntaven l'un a l'altre: «Qui deu ser aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?»
