Lectura primera Jr 26,11-16.24
És ben veritat que el Senyor m'ha enviat a vosaltres
per comunicar-vos tot el que us he dit
Lectura del llibre de Jeremies
En aquells dies, els sacerdots i els profetes digueren als magistrats i a tot el poble: «Condemnem a mort aquest home: vosaltres mateixos heu sentit que profetitzava contra aquesta ciutat». Però Jeremies respongué als magistrats i a tot el poble: «És el Senyor qui m'ha enviat a profetitzar contra aquest temple i aquesta ciutat això que vosaltres heu sentit. Porteu-vos bé, doncs; escolteu això que us diu el Senyor, el vostre Déu, i ell es desdirà de fer el mal que us ha anunciat. Quant a mi, estic a les vostres mans; feu com us sembli bé, però sapigueu que, si em mateu, vosaltres i aquesta ciutat amb tots els seus habitants us feu responsables de la sang d'un innocent, perquè és ben veritat que el Senyor m'ha enviat a vosaltres per a comunicar-vos tot el que us he dit».
Aleshores els magistrats i tot el poble van dir als sacerdots i als profetes: «Aquest home ens ha parlat en nom del Senyor, el nostre Déu: no mereix per res pena de mort». Ahicam, fill de Safan, es posà a favor de Jeremies perquè el poble no el condemnés a mort.
Salm responsorial 68,15-16.30-31.33-34 (R.: cf. 14)
Traieu-me del fang, que no m'enfonsi,
salveu-me del fons de la mar.
Que no se m'emportin endins les onades,
que el remolí no m'engoleixi
i no tanqui, com un pou, la seva boca.
R. Escolteu-me, Senyor, en aquesta hora propícia.
Jo, Déu meu, soc un pobre sofrent.
Que el vostre ajut em defensi.
Els meus càntics lloaran el nom de Déu,
reconeixeran la grandesa del Senyor. R.
Se n'alegraran els humils quan ho vegin,
els qui busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida».
El Senyor escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus captius. R.
Al·leluia Mt 5,10
Feliços els perseguits pel fet de ser justos:
el Regne del cel és per a ells.
Evangeli Mt 14,1-12
Herodes va fer decapitar Joan,
i els deixebles de Joan ho van comunicar a Jesús
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, el tetrarca Herodes sentí parlar de Jesús i digué als de la seva cort: «Aquest deu ser Joan Baptista ressuscitat d'entre els morts: per això té aquest poder d'obrar miracles».
És que Herodes havia agafat Joan, l'havia encadenat i l'havia tancat a la presó per qüestió d'Herodies, la dona del seu germà Felip: Joan li retreia sovint que no li era lícit de viure amb ella. Herodes l'hauria mort, però no s'hi atreví per por del poble, que tenia Joan per profeta. El dia del natalici d'Herodes, la filla d'Herodies ballà davant de tots, i agradà tant a Herodes que li prometé amb jurament de donar-li tot el que ella demanés. Ella, aconsellada per la seva mare, respongué: «Dona'm aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista». El rei s'entristí, però, pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, manà que li donessin. Va fer decapitar Joan a la presó, van portar el cap de Joan en una safata, el van donar a la noia i ella el va donar a la seva mare. Els deixebles de Joan anaren a buscar el seu cos i l'enterraren. Després ho van comunicar a Jesús.