Lectura primera Gn 37,3-4.12-13a.17b-28
Mireu, ja ve el somiador. Matem-lo
Lectura del llibre del Gènesi
Jacob estimava més Josep que cap altre dels seus fills, perquè l'havia tingut quan ja començava a ser vell. Li havia fet teixir un vestit de màniga llarga. Els seus germans s'adonaven que el seu pare l'estimava més que els altres i per això no el podien veure ni parlar-li amigablement. Els germans de Josep havien anat a Siquem, a pasturar els ramats del seu pare; Jacob digué a Josep: «Ves a Siquem a veure com estan els teus germans i els ramats». Josep anà a buscar els seus germans i els trobà a Dotan. Ells el veieren de lluny i, abans que ell arribés, ja parlaven de matar-lo. Deien entre ells: «Mireu, ve el somiador. Matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que un animal ferotge l'ha devorat. Així veurem de què li serveixen els seus somnis». Però Rubèn, que ho sentí, li volgué salvar la vida. Els digué: «No el mateu. No us taqueu les mans de sang. Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li feu cap mal». Rubèn el volia salvar i tornar-lo al seu pare. Quan Josep arribà on eren els seus germans, li tragueren el vestit i el tiraren a la cisterna, que era buida. Després s'assegueren a menjar. Tot menjant veieren una caravana d'ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats de resines aromàtiques, per vendre-les a Egipte. Judà digué als seus germans: «Què en traurem de matar el nostre germà i de dissimular el crim? Venem-lo als ismaelites, no li fem cap mal, que al capdavall és germà nostre, de la nostra pròpia sang». Els seus germans se'l van escoltar. Uns marxants madianites que passaven per allà van treure Josep de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se'l van endur a Egipte.
Salm responsorial 104,16-17.18-19.20-21 (R.: 5a)
El Senyor cridà la fam al país,
els tragué el pa que els mantenia.
Havia enviat un home davant d'ells,
Josep, venut com un esclau.
R. Recordeu les meravelles del Senyor.
Li fermaren els peus amb anelles,
i passà la vida encadenat,
fins que es complí la seva predicció
i l'oracle del Senyor l'acredità. R.
El rei manà que el deslliguessin,
el sobirà dels pobles li obrí la presó,
i el nomenà senyor del palau
i administrador de tots els béns. R.
Vers abans de l'evangeli Jo 3,16
Déu estima tant el món,
que ha donat el seu Fill únic;
tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.
Evangeli Mt 21,33-43.45-46
Aquest és l'hereu: matem-lo
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d'una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n'anà del país. Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar, a un altre, el van matar, a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure'l, es digueren: "Aquest és l'hereu: matem-lo i ens quedarem l'heretat". I l'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?»
Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema». Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: "La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen"? Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar». Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren aquella paràbola, comprengueren que Jesús es referia a ells i volien agafar-lo, però no es van atrevir per por del poble, que el tenia per profeta.
