 |
DIUMENGE DE RAMS
PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle C
Evangeli Lc 19,28-40
Beneït el qui ve en nom del Senyor
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús anava al davant pujant a Jerusalem. Quan era a
prop de Betfagé i de Betània, a la muntanya de les Oliveres, envià dos
dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d'aquí al davant
i, entrant, hi trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai.
Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava per què el deslligueu,
respondreu que el Senyor l'ha de menester». Els dos que Jesús enviava se
n'anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. Mentre
deslligaven el pollí, els amos els digueren: «Per què el deslligueu?».
Ells respongueren: «El Senyor l'ha de menester». Portaren el pollí a
Jesús, el guarniren tirant-li els mantells a sobre i hi feren pujar
Jesús.
A mesura que Jesús avançava estenien els mantells pel camí. Quan
s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud
dels seus addictes, plena d'alegria, començà de lloar Déu a grans crits
per tots els prodigis que havien vist, i deien: «Beneït sigui el rei,
el qui ve en nom del Senyor. Pau al cel, i glòria allà dalt».
Alguns fariseus que anaven amb la multitud li digueren: «Mestre, renya
els teus seguidors». Ell respongué: «Us asseguro que si aquests
callessin, cridarien les pedres».
MISSA DE LA PASSIÓ
Lectura primera Is 50,4-7
No he amagat la cara davant les ofenses
i sé que no quedaré avergonyit
Lectura del llibre d'Isaïes
El Senyor Déu m'ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula,
sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla l'orella,
perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m'ha parlat a cau d'orella
i jo no m'he resistit ni m'he fet enrere: he parat l'esquena als qui
m'assotaven i les galtes als qui m'arrancaven la barba; no he amagat la
cara davant d'ofenses i escopinades. El Senyor Déu m'ajuda: per això no
em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no
quedaré avergonyit.
Salm responsorial 21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a)
Tots els qui em veuen es riuen de mi,
amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa:
«S'ha adreçat al Senyor; que l'alliberi, doncs;
que el salvi, si tant se l'estima».
R. Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?
M'envolta una munió de gossos,
em rodeja un estol de malfactors,
m'han lligat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos. R.
Es reparteixen entre ells els meus vestits,
es juguen als daus la meva roba.
Almenys vós, Senyor, no us allunyeu;
força meva, cuiteu a defensar-me. R.
Anunciaré als meus germans el vostre nom,
us lloaré enmig del poble reunit.
Fidels del Senyor, lloeu-lo,
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d'Israel. R.
Lectura segona Fl 2,6-11
Jesucrist s'abaixà. Per això Déu l'ha exalçat
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament
la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la
condició d'esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de
captenir-se com un home qualsevol, s'abaixà i es feu obedient fins a
acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l'ha exalçat i li ha
concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom,
al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús,
i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu
Pare.
Vers abans de l'evangeli Fl 2,8-9
Crist es feu per nosaltres obedient
fins a la mort i una mort de creu.
Per això Déu l'ha exalçat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de tot altre nom.
Evangeli Lc 22,14-23,56
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc
Com desitjava menjar amb vosaltres
aquest sopar pasqual abans de la meva passió
C. Arribada l'hora, Jesús es posà a taula, i els apòstols s'hi posaren
amb ell. Jesús els digué: + «Com desitjava menjar amb vosaltres aquest
sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el
menjaré més fins que la Pasqua s'haurà complert en el Regne de Déu». C.
Després prengué un calze, pronuncià l'acció de gràcies i digué: +
«Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d'ara ja no
beuré més d'aquest fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de
Déu».
Feu això que és el meu memorial
C. Llavors prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el
donà tot dient: + «Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això
que és el meu memorial». C. I feu igualment amb el calze, havent sopat,
tot dient: + «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva
sang, vessada per vosaltres. Però mireu, la mà del qui em traeix és
aquí, juntament amb la meva, sobre aquesta taula, perquè el Fill de
l'home fa el seu camí, com havia estat decidit per endavant. Però ai de
l'home que el traeix».
Jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix
C. Ells començaren a discutir quin d'ells seria capaç de fer una cosa
com aquesta. Després hi hagué una disputa entre ells sobre quin havia de
ser considerat el més important. Jesús els digué: + «Els reis de totes
les nacions disposen com a amos dels seus súbdits, i els qui tenen
autoritat es donen el títol de "benefactors". Entre vosaltres no ha de
ser pas així: el més important d'entre vosaltres s'ha de comportar com
si fos el més jove, i el qui mana s'ha de comportar com el criat que
serveix. Qui és més important, el qui seu a taula o el criat que el
serveix? Oi que ho és el qui seu a taula? Doncs jo em comporto entre
vosaltres com el qui serveix. Vosaltres sou els qui heu perseverat amb
mi en els moments de prova, i jo us dono la investidura reial que el meu
Pare m'ha donat a mi: vosaltres menjareu i beureu a taula amb mi en el
meu Regne, i us asseureu en trons per governar les dotze tribus
d'Israel.
Tu, quan sigui l'hora, conforta els teus germans
+ Simó, Simó, Satanàs us ha reclamat a tots per garbellar-vos com el
blat, però jo he pregat per tu perquè no defalleixi la teva fidelitat. I
tu, quan sigui fora, conforta els teus germans». C. Pere li digué: S.
«Senyor, estic disposat a anar amb vós a la presó i a la mort». C. Jesús
li respon: + «T'ho asseguro, Pere: Avui, abans no canti el gall, hauràs
negat tres vegades que em coneixes».
Tot el que es refereix a mi s'està complint
C. I els digué: + «Quan us vaig enviar sense bossa, ni sarró ni calçat,
us va faltar mai res?» C. Li respongueren: S. «No ens va faltar res». C.
Ell els digué: + «Doncs ara, si teniu bossa emporteu-vos-la, amb el
sarró i tot, i si no teniu espasa, veneu-vos el mantell per
comprar-vos-la; perquè allò que diu l'Escriptura: "El van comptar entre
els delinqüents", us asseguro que s'ha de complir en mi; tot el que es
refereix a mi s'està complint». C. Ells li digueren: S. «Senyor, aquí hi
ha dues espases». C. Els respongué: + «N'hi ha de sobres».
En ple combat interior pregava més intensament
C. Llavors sortí i se n'anà com de costum, a la muntanya de les
Oliveres. El seguiren també els seus deixebles. Arribat al lloc els
digué: + «Pregueu Déu que no us deixi caure en la temptació». C. Ell
s'allunyà a una distància com la d'un tir de pedra, s'agenollà i pregava
amb aquestes paraules: + «Pare, si vós ho voleu, allunyeu de mi aquest
calze; però que no es faci la meva voluntat sinó la vostra». C. Se li
aparegué un àngel del cel que el confortava. En ple combat interior,
pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que
queien fins a terra. Quan s'aixecà de la pregària, se n'anà cap als
deixebles i els trobà adormits de tristor; i els digué: S. «Per què
dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, que no caigueu en la temptació».
Judes, amb un bes traeixes el Fill de l'home?
C. Encara parlava Jesús quan arribà gent; el qui es deia Judes, un dels
dotze, els anava al davant i s'acostà a Jesús per besar-lo. Jesús li
digué: + «Judes, amb un bes traeixes el Fill de l'home?» C. Els qui
anaven amb Jesús quan veieren el que passava digueren: S. «Senyor,
ataquem amb l'espasa?» C. I un d'ells donà un cop d'espasa al criat del
gran sacerdot i li tallà l'orella dreta. Però Jesús digué: + «Deixeu-los
estar». C. I li tocà l'orella i el curà. Llavors Jesús digué als grans
sacerdots, als oficials de la guàrdia del temple i als notables que
havien vingut allà per detenir-lo: + «Heu vingut armats amb espases i
garrots, com si jo fos un bandoler. Mentre estava amb vosaltres al
temple cada dia, no em vau tocar mai. Però ara és la vostra hora, ara
les tenebres tenen el poder».
Pere, així que va ser fora, va plorar amargament
C. Ells se l'endugueren pres i el portaren al palau del gran sacerdot.
Pere el seguia de lluny. Encengueren foc al mig del pati, s'assegueren
al voltant i Pere s'assegué amb ells. Una criada que el veié assegut
vora el foc, se'l mirà i digué: S. Aquest home també anava amb ell». C.
Ell ho negà: S. «No, dona; no el conec de res». C. Poc després un altre
que el veié li deia: S. «Tu també ets d'ells». C. Pere li contestà: S.
«No, home; no ho soc pas». C. Cosa d'una hora més tard, un altre s'hi
entossudí: S. «Segur que aquest era d'ells: fins se li coneix que és
galileu». C. Pere respongué: S. «No, home; no sé de què em parles». C.
En aquell moment, mentre el gall cantava, el Senyor es girà i mirà Pere;
Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui,
abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades». I així que va ser
fora, va plorar amargament.
Prova de profetitzar: endevina qui t'ha pegat
C. Els homes que guardaven Jesús, per burlar-se'n, li tapaven la cara,
li pegaven i li deien: S. «Prova de profetitzar: endevina qui t'ha
pegat». C. I deien moltes més coses per injuriar-lo.
Portaren Jesús al sanedrí
C. Quan es va fer de dia es van reunir tots els notables del poble, els
grans sacerdots i els mestres de la Llei i portaren Jesús al sanedrí.
Allà li demanaven: S. «Si ets tu el Messies, digue'ns-ho». C. Ell els
contestà: + «Si us dic que sí, no em creureu. Si us faig preguntes, no
em respondreu. Però des d'ara el Fill de l'home estarà assegut a la
dreta del Poder de Déu». C. Tots li digueren: S. «Per tant, ets el Fill
de Déu?» C. Ell els respongué: + «Sí que ho soc, teniu raó». C. Ells
digueren: S. «Quina falta ens fan els testimonis? Nosaltres mateixos ho
hem sentit dels seus propis llavis».
No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar
C. Llavors (els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de
la Llei) s'alçaren tots i el dugueren a Pilat. I començaren així la
seva acusació: S. «Hem trobat aquest home que subleva el nostre poble,
prohibeix de pagar tribut al Cèsar i pretén que és el Messies, el rei».
C. Pilat l'interrogà: S. «Ets tu el rei dels jueus?» C. Ell li
respongué: + «Sí, teniu raó». C. Pilat digué als grans sacerdots i a la
gent: S. «No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar». C. Ells
insistien: S. «Somou el poble, escampant les seves doctrines per tot el
país dels jueus. Havia començat a Galilea i no ha parat fins aquí». C.
Quan Pilat sentí això, preguntà si aquell home era galileu. En saber que
pertanyia a la jurisdicció d'Herodes, l'hi envià. Precisament aquells
dies Herodes es trobava a Jerusalem.
Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà
C. Herodes s'alegrà molt de veure Jesús: feia temps que ho desitjava,
perquè en sentia parlar i confiava veure-li fer algun miracle. Li feia
moltes preguntes, però Jesús no li contestà res. Els grans sacerdots i
els mestres de la Llei hi eren presents i l'acusaven amb força. Però
Herodes amb la seva tropa, el menyspreà i, per riure's d'ell, li posà un
vestit sumptuós i l'envià altre cop a Pilat. Aquell dia Herodes i
Pilat, que havien estat enemistats, es reconciliaren.
Pilat entregà Jesús a la pena que ells volien
C. Pilat cridà els grans sacerdots, les autoritats i la gent, i els
digué: S. «M'heu portat aquest home com si sublevés el poble, però jo,
que l'he interrogat davant vostre, no trobo que hagi comès cap dels
delictes de què l'acuseu. Ni tampoc Herodes, que ens l'ha tornat a
enviar. Ningú no ha trobat res que mereixi la pena de mort. Per tant, li
donaré un càstig per escarmentar-lo, i el deixaré anar». C. Però tota
la multitud cridà: S. «Mateu-lo, aquest; indulteu-nos Barrabàs». C.
Barrabàs havia estat empresonat amb motiu d'una revolta i d'un
assassinat que hi havia hagut a la ciutat. Pilat tornà a parlar-los amb
el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaren: S. «Crucifiqueu-lo,
crucifiqueu-lo». C. Pilat respongué per tercera vegada: S. «Per què?
Quin mal ha fet? Jo no trobo que hagi comès res que pugui merèixer pena
de mort; li donaré un càstig per escarmentar-lo i el deixaré anar». C.
Però ells insistien demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I
s'imposaven a força de cridar. Llavors Pilat es decidí a concedir-los
allò que demanaven: indultà aquell que era a la presó per revolta i
assassinat, i entregà Jesús a la pena que ells volien.
Dones de Jerusalem, no ploreu per mi
Quan se l'enduien, agafaren un tal Simó de Cirena, que venia del camp, i
li carregaren la creu perquè la portés darrere Jesús. El seguia una
gran gentada del poble, i també moltes dones endolades, que el planyien.
Jesús es girà cap a elles i els digué: + «Dones de Jerusalem, no ploreu
per mi: ploreu per vosaltres i pels vostres fills. Perquè vindran dies
que la gent dirà: "Felices les que no tenen fills, les entranyes que no
han posat ningú al món i els pits que no han criat". Llavors diran a les
muntanyes: "Caieu damunt nostre", i als turons: "Cobriu-nos". Perquè si
a un arbre verd fan això, què serà de l'arbre sec?».
Pare, perdoneu-los que no saben el que fan
C. En portaven dos més: uns criminals que havien de ser executats amb
ell. Quan arribaren a l'indret anomenat Gólgota, el crucificaren
juntament amb els criminals, un a la dreta i un altre a l'esquerra.
Jesús deia: + «Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan». C. Es
repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus. La gent s'ho
estava mirant. Les autoritats deien, rient-se'n: S. «Ell, que en salvava
d'altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit».
C. Els soldats també se'n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: S.
«Si ets el rei dels jueus, salva't tu mateix». C. Sobre d'ell hi havia
un rètol que deia: «El rei dels jueus».
Avui seràs amb mi al paradís
C. Un dels criminals penjats a la creu, també li deia insultant-lo: S.
«No ets el Messies? Salva't a tu mateix i a nosaltres». C. Però l'altre,
renyant-lo, li respongué: S. «Tu que estàs sofrint la mateixa pena,
tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem
sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha
fet res de mal». C. I deia: S. «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu
al vostre Regne». C. Jesús li respongué: + «T'ho dic amb tota veritat:
Avui seràs amb mi al paradís».
Pare, confio el meu alè a les vostres mans
C. Ja era cap al migdia quan s'estengué per tota la terra una foscor
fins a mitja tarda: el sol s'havia eclipsat. La cortina que tancava el
santuari, s'esquinçà per la meitat, i Jesús cridà amb tota la força: +
«Pare, confio el meu alè a les vostres mans». C. I havent dit això,
expirà.
Aquí tothom s'agenolla, i fa una pausa.
C. El centurió, després de veure el que havia passat, en donava glòria a
Déu i deia: S. «És veritat: aquest home era innocent». C. I tota la
gent que era present en aquell espectacle, després de contemplar tot el
que havia passat se'n tornava donant-se cops al pit. Tots els seus
coneguts i les dones que l'havien seguit des de Galilea es mantenien a
distància mirant-s'ho.
Josep posà el cos de Jesús en un sepulcre
C. Hi havia un home que es deia Josep, membre del sanedrí, home noble i
bo, natural d'Arimatea, població dels jueus, que esperava el Regne de
Déu i no estava d'acord amb tot allò que el sanedrí havia decidit i
havia fet. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de
Jesús, el desclavà, l'amortallà amb un llençol i el posà en un sepulcre
tallat a la roca, on encara no havia estat posat ningú. Era el
divendres, quan ja començava el capvespre del dissabte. Les dones que
havien vingut amb Jesús des de Galilea seguiren fins allà, veieren el
sepulcre i com havia estat enterrat el seu cos, i se n'anaren a comprar
perfums i ungüents. I durant el dissabte guardaren el repòs que la llei
prescrivia.
