 |
DIJOUS DE LA SETMANA XVIII DURANT L'ANY / I
Lectura primera Nm 20,1-13
En sortí aigua abundant
Lectura del llibre dels Nombres
En aquells dies, tota la comunitat del poble d'Israel arribà al desert
de Sin i s'estacionaren a Cadés. Allà morí Maria i va ser-hi enterrada.
Com que no hi havia aigua, el poble, reunit davant Moisès i Aharon,
acusava Moisès i li deia: «Tant de bo que també nosaltres haguéssim mort
quan van morir a la presència del Senyor els nostres germans! Per què
heu portat la comunitat del Senyor en aquest desert, on morirem tant
nosaltres com el nostre bestiar? Per què ens vau treure d'Egipte, si ens
havíeu de portar en un indret tan dolent com aquest? No és terra de
sembrats, ni de figueres, ni de vinyes, ni de magraners. No hi ha ni
aigua per a beure».
Moisès i Aharon deixaren la comunitat reunida, anaren a l'entrada de la
tenda de l'aplec i es prosternaren amb el front fins a terra. [*]
Llavors aparegué la glòria del Senyor, i el Senyor digué a Moisès: «Pren
la vara i, juntament amb Aharon, el teu germà, reuneix tota la
comunitat del poble. Després digueu a la roca que doni aigua. Així faràs
sortir aigua de la roca per a tota la comunitat del poble, perquè
beguin ells i el seu bestiar». Moisès, complint el que el Senyor li
manava, prengué la vara guardada a la presència del Senyor. Després, ell
i Aharon reuniren tota la comunitat davant la roca, i Moisès digué:
«Escolteu, gent rebel! Us farem sortir aigua d'aquesta roca?» Moisès
aixecà el braç, donà dos cops a la roca amb la seva vara, i en sortí
aigua abundant. Tota la comunitat del poble i el seu bestiar pogué
satisfer la set. Però el Senyor digué a Moisès i a Aharon: «Vosaltres no
em crèieu capaç d'honorar la meva santedat en presència del poble
d'Israel: per això no fareu entrar la comunitat d'aquest poble al país
que jo els he donat». Aquesta font és l'aigua de Meribà, on els
israelites acusaren el Senyor, i ell honorà la seva santedat.
[*] L’antiga Vulgata, a partir del segle X, segurament per una interpolació feta per un copista en un còdex de la Bíblia, hi afegeix aquesta pregària de Moisès i Aharon, que trobem en alguns leccionaris catalans: «...es prosternaren amb el front fins a terra, i digueren: “Senyor, Déu nostre, escolteu el clam d’aquest poble, obriu el vostre tresor i doneu-los una font d’aigua viva, que els calmi la set i no es queixin més.”»
Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)
[*] L’antiga Vulgata, a partir del segle X, segurament per una interpolació feta per un copista en un còdex de la Bíblia, hi afegeix aquesta pregària de Moisès i Aharon, que trobem en alguns leccionaris catalans: «...es prosternaren amb el front fins a terra, i digueren: “Senyor, Déu nostre, escolteu el clam d’aquest poble, obriu el vostre tresor i doneu-los una font d’aigua viva, que els calmi la set i no es queixin més.”»
Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.
R. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor:
«No enduriu els vostres cors».
Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant del Senyor,
que ens ha creat;
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia. R.
Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres». R.
Al·leluia Mt 16,18
Tu ets Pere.
Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església,
i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir.
Evangeli Mt 16,13-23
Tu ets Pere. Et donaré les claus del Regne del cel
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop
allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de
l'home? Qui diuen que és?» Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan
Baptista, altres, que és Elies, altres, que és Jeremies o algun altre
dels profetes». Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc?» Simó Pere
li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Jesús li va
respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho ha revelat
cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et
dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i
les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir. Et donaré les
claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat
al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al
cel». Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell
era el Messies.
Des d'aquell moment començà a deixar entendre als deixebles que havia
d'anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels
grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de
ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a
renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!» Però
Jesús es girà i li digué: «Fuig d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure,
perquè no penses com Déu, sinó com els homes».
